Aquesta primavera hem tingut una visita que segur que no ens esperàvem: un virus que ha arribat a casa nostra des de la llunyana Xina i ens ha fet quedar a casa molts i molts dies!
Avui us expliquem qui és aquest inquilí que se’ns ha instal·lat sense avisar-nos, tot i que els científics predeien que més tard o més d’hora hi hauria una pandèmia* així.
Els virus
Què són els virus?
Fins ara definíem els virus com els microorganismes més petits que hi ha. Són més petits que els bacteris.
Però els virus són tan simples que ara es parla que potser no els podem catalogar com a éssers vius, sinó com a estructures amb capacitat d’infecció que estan al límit del que és viu i del que no ho és.
Hi ha biòlegs que els continuen considerant éssers vius extremadament simples i n’hi ha que els consideren agents infecciosos que no es poden considerar vius.
Però, els podem veure?
Els virus són 10.000 vegades més petits que un mil·límetre, i per això no els veiem. Nosaltres podem veure coses 10 vegades més petites que un mil·límetre de longitud, però 10.000 vegades més petites és massa! Els virus només els podem veure amb l’ajuda de microscopis molt potents.
On viuen?
Tots els virus són paràsits, i necessiten estar dins d’un hoste* per a poder-se reproduir. Un virus a l’aire lliure no és més que unes molècules d’àcid nucleic*, ADN o ARN, embolcallat bàsicament d’una coberta de proteïnes i greixos.
Un virus dins d’un ésser viu (sigui un bacteri, un fong, una planta o un animal) s’activa quan entra en contacte amb uns tipus determinats de cèl·lules i s’hi reprodueix. El virus necessita l’ADN de la cèl·lula que parasita per a multiplicar-se. És la mateixa cèl·lula, la que fa còpies del virus que l’infecta.
Els virus viuen, doncs, dins d’altres organismes. A l’exterior resisteixen poc temps i moren. A l’aigua n’hi ha moltíssims, sobretot al mar, però la gran majoria són els que parasiten els bacteris.
Com ens els passem?
Doncs depèn del tipus de virus!
– N’hi ha que són més difícils de passar, de contagiar, perquè cal contacte entre fluids del cos, com per exemple la sang: el virus pot passar a una altra persona si hi ha contacte entre la sang de totes dues persones.
– N’hi ha que es passen més fàcilment, com els de la grip o els coronavirus: es transmeten, per exemple, a través de les petites gotes de saliva que expulsem constantment (sobretot quan tossim) i queden una estona suspeses a l’aire.
Tots els virus ens fan igual de mal?
No, hi ha virus que podem tenir en el nostre cos i no ens fan absolutament res, ni tan sols ens adonem que els tenim! Altres ens poden ocasionar més problemes, com el de la grip o els que ens provoquen herpes, la varicel·la o el xarampió. I n’hi ha de molt més greus, com per exemple l’ebola.
El coronavirus
D’on ha sortit?
Aquest virus, el SARS-CoV-2*, és de la família dels coronavirus, i conté ARN. I, com tot ésser viu, muta –canvia– i evoluciona, i deu haver evolucionat a partir d’algun altre d’existent que no devia ser tan contagiós per a les persones. El SARS-CoV-2 provoca la COVID-19*, una malaltia que afecta els pulmons i que fa que costi respirar.
Abans d’infectar les persones ja era present en altres espècies animals, possiblement algunes espècies de ratpenats, tot i que també s’ha parlat que fossin els pangolins. En tot cas, l’origen és a la Xina, a la ciutat de Wuhan, capital de la regió de Hubei.
Dels animals a les persones
Els organismes que contenien primer el coronavirus són mamífers. I algun d’aquests mamífers el van passar a alguna o algunes persones, i tampoc no se sap amb seguretat com. Aquesta persona va emmalaltir i va contagiar les que tenia més a prop, i aquestes a unes altres, i a unes altres. I, com que es contagia molt fàcilment, s’ha anat escampant des del desembre passat.
Avui tothom viatja molt i amb tota mena de transports: metros, trens, bicicletes, motos, cotxes, autobusos, autocars, vaixells, avions… Aquesta gran mobilitat de l’espècie humana ha facilitat la propagació del coronavirus!
Com és?
El coronavirus té una forma una mica estrellada o de corona, i per això té aquest nom. Si el comparem amb els virus de la grip normal, és molt resistent, perquè es manté a l’aire molta més estona sense degradar-se, de manera que si l’inspirem, ens pot infectar.
La seva resistència és una de les causes que es contagiï tan ràpidament: n’hi ha prou amb tocar amb les mans algun objecte on n’hi hagi i després tocar-nos la boca, el nas o els ulls amb aquesta mà per a contagiar-nos.
Per què aquest virus està anant per tot el món?
La facilitat amb què es contagia aquest virus ha fet que en poques setmanes estigui estès per tot el món i que afecti milions de persones.
Sembla, tot i que encara no s’ha demostrat, que les altes temperatures i també les altes humitats fan que el coronavirus sigui menys resistent, a l’exterior. Això explicaria que no hi hagi tants contagis a països de l’hemisferi sud (a l’Àfrica, Amèrica del Sud, Austràlia…) i que, en canvi, sigui molt més actiu a l’hemisferi nord, més sec i fred a l’hivern, quan es va començar a estendre el virus.
A més, si una zona és molt poblada, també és més fàcil que el virus s’hi propagui.
Per què afecta més unes regions que altres?
La combinació d’aquests tres factors (baixes temperatures, baixa humitat i alta densitat de població) sembla que és la que fa que a algunes regions hi hagi tants i tants casos. Si aquesta hipòtesi és bona, l’arribada de les altes temperatures de la primavera avançada i, sobretot, l’estiu, ens ajudarà a aturar la pandèmia.
Un altre fet que explica l’alta mortalitat en algunes zones és que tenen una proporció de gent molt gran molt més elevada que en altres països. Com que el coronavirus és especialment perillós per a la gent més gran, moltes zones on l’esperança de vida està per sobre de vuitanta anys, tenen una mortalitat especialment alta.
Hi havia hagut altres pandèmies tan fortes, abans?
Sí, i tant! Anys enrere la humanitat ja havia patit altres pandèmies, com la grip, la pesta negra, el còlera, la verola, la SIDA… Però la majoria de pandèmies trigaven més a estendre’s i a arribar a afectar gairebé tot el món.
Fins ara cap altre virus no havia provocat una pandèmia en tan poc temps i causat el col·lapse de molts hospitals. Això ha passat perquè s’han sumat el fet que, com us dèiem, el virus és molt resistent a l’exterior i el fet que en el nostre món globalitzat tots ens movem amb molta facilitat i amb mitjans de transport, com els avions, que porten molta gent a molta velocitat d’un lloc a l’altre. A més, avui dia hi ha moltíssims més habitants al món!
I sempre n’hi haurà, de pandèmies. Els éssers vius més grossos, com les plantes i els animals, convivim amb éssers vius molt més petits, com els bacteris (molts dels quals necessitem per a sobreviure) i els virus.
Els virus es poden destruir, un cop els tenim a dins?
El nostre sistema immunològic és qui ens defensa. I principalment els glòbuls blancs són els encarregats de destruir els virus que entren al nostre cos. I ho fan molt bé! Tot i que si ens han entrat molts virus de cop costa més guanyar la batalla que si ens n’han entrat poquets.
Hi ha persones que tenen un sistema immunològic més feble, com les persones més grans o les que tenen algun problema que fa que tinguin menys defenses. Per això necessitarien vacunar-se per a evitar emmalaltir en cas de contagiar-se.
La vacuna* del coronavirus, però, encara no existeix! El virus és massa nou i cal un any com a mínim per a trobar una vacuna eficaç. Per això hi ha molts científics que treballen intensament per aconseguir trobar medicaments i vacunes per a aturar la malaltia.
Llavors ens podrem vacunar, tal com ja fan moltes persones per evitar passar la grip, any rere any.
Recomanacions
Per a protegir-nos i protegir els altres del coronavirus
– Ens hem de quedar a casa, per a evitar el contacte amb altres persones i que el virus passi d’una persona a una altra. Penseu, per exemple, amb quantes persones teniu contacte quan aneu a l’escola, agafeu el metro o el bus, participeu en alguna festa, o quan compreu en un supermercat!
Encara no sabem quant temps haurem d’estar a casa; hem de tenir paciència i esperar quan serà segur de tornar a sortir sense perill d’encomanar-nos!
– Ens hem de rentar les mans molt sovint amb sabó, que facilita que els virus que tenim a la pell es desenganxin i marxin amb l’aigua. A més, els components del sabó fan malbé la coberta de proteïna i greixos del coronavirus, que es desfà!
– Hem de dur mascareta i guants quan sortim al carrer. Només hem de sortir quan és estrictament necessari, per exemple, per a anar a comprar menjar o tirar la brossa.
– No podem acostar-nos a menys de dos metres de qualsevol persona. Podem ser portadors de coronavirus i no notar-ho, precisament perquè el nostre sistema immunològic els té sota control i no deixa que es multipliquin.
Tot i no tenir símptomes, podem tenir el coronavirus i contagiar altres persones. És important, doncs, protegir-se un mateix i protegir totes les altres persones amb qui convivim o interactuem.
Mai no podrem evitar que hi hagi virus: des que hi ha vida a la Terra sempre n’hi ha hagut, i sempre n’hi haurà. Però sí que en podem limitar els efectes. I per això cal saber com són i com prevenir les malalties que causen. Per aquesta raó, és tan important que els científics puguin treballar per a estudiar-ho i trobar-hi remei!
* GLOSSARI
Epidèmia: malaltia que s’estén molt ràpidament i afecta molta més població del que és normal.
Pandèmia: epidèmia que afecta gairebé tot el món. El coronavirus ha provocat una pandèmia.
Hoste: organisme que té a dins seu un altre organisme, que hi viu i se n’alimenta.
Molècula d’àcid nucleic (ADN, ARN): molècula que conté informació genètica dels éssers vius i dels virus.
SARS-CoV-2: nom tècnic o científic d’aquest coronavirus.
COVID-19: malaltia que provoca aquest coronavirus. És l’acrònim de coronavirus disease (malaltia del coronavirus) i l’any 2019.
Vacuna: medicament que s’obté a partir de microorganismes (virus i bacteris) que ens protegeix contra la infecció d’aquests microorganismes.
Text: EDUARD MARTORELL i EUGÈNIA MORER
Il·lustracions: LLUÏSOT