El gran secret dels jeroglífics

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1483
L’article

 

La història de Jean-François Champollion

 

Avui us explicarem la història d’un nen que, quan tenia la vostra edat, es va proposar un repte que cap savi del seu temps no havia aconseguit mai: desxifrar els jeroglífics de l’antic Egipte.

 

Monuments sense nom

Us imagineu visitar una piràmide i no saber el nom del faraó que hi està enterrat? O contemplar les parets d’un temple recobertes d’inscripcions i no poder-les entendre? Doncs això és el que passava abans del desxiframent dels jeroglífics. Els primers testimonis d’aquesta escriptura, que és una de les més antigues del món, daten de l’any 3300 aC. Però, quan al segle IV dC va quedar en desús, ningú no va ser capaç d’entendre-la mai més. Al llarg de la història hi va haver molts erudits que van intentar desxifrar-la sense èxit i el seu misteri es va mantenir durant quasi quinze segles!

 

No s’entén res! A l’antic Egipte cada cop es va anar fent servir menys l’escriptura jeroglífica… fins que ja no va quedar ningú que l’entengués.

 

Una pedra amb molts secrets

L’any 1798 Napoleó, un general francès, va envair Egipte. Els científics que l’acompanyaven van trobar, en una petita ciutat prop de la desembocadura del riu Nil, una pedra molt antiga coberta d’enigmàtiques inscripcions: la pedra de Rosetta. Ràpidament van copiar les inscripcions i les van enviar als millors lingüistes d’Europa perquè les desxifressin.

Quan van trobar la pedra de Rosetta, van pensar que l’escriptura grega podia servir per a desxifrar fàcilment els textos escrits en jeroglífics. Però ningú no se’n sortia! Fins que va arribar Champollion.

 

LA PEDRA DE ROSETTA

En aquesta pedra hi van identificar tres textos escrits en tres escriptures diferents:

1. Un text en escriptura jeroglífica tradicional, que es feia servir als textos sagrats.

2. Un text en escriptura jeroglífica demòtica, que reproduïa la llengua que parlava la gent.

3. Un text en grec antic.

 

El nen que ho va canviar tot

Qui li ho havia de dir, al petit Jean-François, que la seva tossuderia canviaria el rumb de la història de l’estudi de l’antic Egipte!

 

Un menut molt plurilingüe

L’any 1790 va néixer, a la ciutat francesa de Fijac, Jean-François Champollion, un nen que des de ben petit va demostrar una capacitat excepcional per a aprendre llengües. El seu germà gran era arqueòleg i li va encomanar la passió per les llengües antigues i la civilització egípcia.

 

El cuquet dels jeroglífics

A l’edat de nou anys ja sabia llatí i grec a la perfecció. A deu anys, va conèixer el senyor Fourier, que havia dirigit l’equip de científics de Napoleó. El savi li va mostrar la seva col·lecció d’antiguitats i va explicar al nen, bocabadat davant d’un papir ple de jeroglífics, que ningú no havia aconseguit desxifrar-los mai.

 

I més llengües!

A partir d’aleshores va començar a estudiar tantes llengües com va poder, tant antigues com modernes. La seva preferida era el copte, que derivava de l’antic egipci. Volia arribar a parlar-la tan bé com la seva pròpia llengua, perquè estava convençut que li serviria per a desxifrar els jeroglífics.

 

El repte de la Rosetta

També va començar a estudiar la pedra de Rosetta i totes les inscripcions egípcies que trobava. Treballava nit i dia sense descans, però no se’n sortia. Com la majoria de lingüistes, pensava que els jeroglífics eren dibuixos que representaven paraules i no lletres. Però estava equivocat.

 

Fins que un dia… “Ja ho tinc!”

Quan Champollion tenia trenta-dos anys i en portava molts rumiant i rumiant com desxifrar els jeroglífics, va passar una cosa extraordinària. El dia 14 de setembre de 1822 va poder comprovar que els jeroglifics combinaven signes que representaven paraules amb signes que representaven sons. Havia descobert el secret de l’escriptura jeroglífica! Diuen que va anar a casa del seu germà a explicar-li-ho… i es va desmaiar de l’emoció!

 

Com ho va resoldre?

Vegem com s’ho va fer per a demostrar la seva teoria:

 

1. Champollion va veure que a la pedra de Rosetta no coincidien el nombre de paraules en grec amb el dels signes jeroglífics: no podia ser, doncs, com es pensava en aquell moment, que tots els signes jeroglífics representessin paraules. Per força també havien de representar sons! Com ho podia demostrar, però?

2. Va buscar, al text jeroglífic de la pedra de Rosetta, el nom del faraó Ptolemeu, que al text grec apareixia escrit com Ptolemaios. El va trobar de seguida perquè els noms dels faraons s’escrivien emmarcats dins d’una corda: el cartutx. Ple d’emoció, va comprovar que, excepte algunes vocals, a cada lletra grega li corresponia un signe jeroglífic.

3. Per assegurar-se’n, va buscar, en una altra inscripció bilingüe que havia estudiat feia temps, el nom de la muller de Ptolemeu, la reina Cleòpatra II, en grec i en jeroglífic. La quantitat de signes també coincidia!

4. Finalment, va agafar un text jeroglífic del temple d’Abu Simbel que no tenia traducció al grec. Hi havia un cartutx amb quatre signes. Va identificar els dos finals, dos panys, que corresponien al so de la “s”. A continuació es va adonar que el primer signe podia representar un sol; va recordar que, en copte, sol es llegia “ree”. Quan finalment va comprovar, en un altre segell, que les pells de guineu equivalien al so de la “m”, va ajuntar tots els sons (“ree-ms-s”) i, ple d’excitació, va lletrejar en veu alta el nom del faraó: Ramsès! Havia descobert el secret de l’escriptura jeroglífica, que, tal com havia intuït, combinava signes que representaven paraules (“ree”) amb altres que representaven sons (“m-s”).

 

 

Un descobriment molt valuós

El dia que en Jean-François va aconseguir desxifrar els jeroglífics ha passat a la història com un dels més importants de la ciència de l’egiptologia. Però ell va continuar treballant incansablement, perquè li quedava molta feina per fer.

 

Què deia la pedra de Rosetta?

Els textos escrits a la pedra reprodueixen un decret que l’any 196 aC uns sacerdots reunits a l’antiga ciutat egípcia de Memfis van dedicar al faraó Ptolemeu V en el primer aniversari de la seva coronació. També s’hi esmenten els privilegis que el faraó concedia a canvi als temples, com ara no pagar tributs.

Al final de la inscripció el faraó Ptolemeu ordena que el decret s’inscrigui sobre una estela de pedra en tres escriptures diferents: l’egipci dels textos sagrats, l’egipci nadiu o d’ús comú i el grec. I que s’exposi a tots els temples d’Egipte. La pedra s’havia fet servir per a construir la paret d’un fortí però pot ser que vingués del santuari de la deessa egípcia Neith.

 

Un somni acomplert

Champollion volia identificar, després de la troballa, tots els signes de l’alfabet egipci i entendre com es combinaven per formar paraules i frases plenes de sentit. Va estudiar les inscripcions egípcies que es conservaven en els museus més importants d’Europa, i l’any 1828 va viatjar a Egipte per fer realitat el somni de la seva vida: estudiar els jeroglífics en el seu emplaçament original.

Gràcies a la feina colossal de Champollion, avui podem entendre tot allò que els antics egipcis van deixar escrit fa milers d’anys!

 

En voleu saber més?
Podeu fer una escapada a Fijac (França) per a visitar el Museu Champollion, a la mateixa casa on va viure en Jean- François amb el seu germà. Prop del museu hi ha una rèplica gegantina de la pedra de Rosetta que cobreix el paviment de tota una plaça, on podreu jugar a fer d’egiptòlegs i buscar el segell del faraó Ptolemeu.

 

Text: MONTSE TENAS I BUSQUETS
Il·lustració: CRISTINA BUENO