El Tatano 206
El conte
Ja fa dies que el pirata Llonganissa i la seva tripulació naveguen per les aigües del Carib. Volen arribar fins a l’illa de les Palmeres. Els vells pirates asseguren que allà s’hi troba el gran tresor de la reina Nas de Petxina.
El vent és favorable i la mar calmada, la tripulació està de bon humor i el vaixell avança àgil. Fins que, de cop:
–Vaixell a estribord! –crida la guaita des de la cofa.
El pirata Llonganissa agafa ràpidament la ullera de llarga vista. Oh, no! És la galera del capità Ganxut sortint a tota vela de l’illa de les Palmeres!
–Per les puces del meu mico! –exclama el pirata Llonganissa–. En Ganxut ens ha avançat i segur que ja torna amb el tresor a bord! Contramestre, hisseu la bandera i prepareu els canons!
–Ehem –fa el contramestre, nerviós–. Capità, de fet, mmm… No ens queden bales de canó: les vam acabar totes abans d’ahir, contra el galió anglès.
–Doncs agafeu el que tinguem i dispareu, llamps i trons. És una ordre!
Uns minuts més tard, una pluja de plàtans surt disparada cap a la galera del capità Ganxut. Però, tot i que algun pirata rellisca i cau de cul, el puré de plàtans no fa gaire cosa més a la tripulació del vaixell enemic.
–Per les plomes del meu lloro! Que no parin els canons! –ordena el pirata Llonganissa.
Els pirates corren amunt i avall arreplegant tot el que troben. Cues de sardina, avions de paper, xocolata calenta, fins i tot focs artificials surten de les boques dels canons! Però res no pertorba la galera enemiga.
–Pels polls de la meva barba, que avui no és festa major! –rondina el pirata Llonganissa.
Fins que una tempesta de calçotets i mitjons bruts, inclosos els mitjons de la grumet Peus de Mofeta, cau sobre el vaixell adversari. Aquella pudor és insuportable!
–Tíbies i calaveres, ara sí! –somriu el pirata Llonganissa.
La tripulació del capità Ganxut abandona immediatament la galera. Tots salten del vaixell esperitats, fugint d’aquell aire irrespirable, i deixen la via lliure al pirata Llonganissa per a recuperar el tresor.
Aquell dia la grumet Peus de Mofeta va tenir dret a uns mitjons nous de trinca i a una part extra del botí!
Fi
Vols escoltar el conte? Te’l llegim en veu alta!
Text: NATZARET SINDREU
Il·lustració: DANI JIMÉNEZ