Cavall Fort 1447
L’article
Els Wright, els Montgolfier, les Brontë, els Grimm… Us sonen? Inventors, científics i artistes dels bons, germans que han compartit des d’orinals fins a mitjons i que, de grans, han fet història junts. No passa cada dia, oi? Doncs això justament va succeir a casa nostra fa uns anys i no pas amb dos germans, sinó amb cinc!
Al rovell de l’ou
A Barcelona, a tocar de la Rambla, hi trobareu el carrer de Santa Anna. Va ser en aquest carrer i pels voltants on, fa uns cent cinquanta anys, va començar la història dels germans Folch i Torres en una botiga de mobles molt especial.
Bona fusta
En Lluís Folch i la Lluïsa Torres van fer créixer sis fills, cinc nens i una nena. Quan els nens encara eren petits vivien tots al carrer de Santa Anna, en una casa de rics. I és que el pare tenia una bona feina: era moblista, fabricava mobles de luxe. Just al final del carrer va obrir una gran botiga on els exposava, i també hi feia exposicions de pintura: era un gran amant de l’art i la literatura!
Vida de burgesos
Tot eren flors i violes: el pare portava els fills al teatre, al taller, a veure exposicions en sales d’art, a l’Ateneu Barcelonès… A l’escola formaven part dels nens “rics”. Anaven a estiuejar en una casa en plena natura que l’oncle capellà tenia al costat del monestir de Pedralbes, on ell vivia. Quina vida més agradable, la dels petits Folch i Torres!
Les coses no van bé
Però tot se’n va anar en orris en un tres i no res. El pare es va posar malalt i cada cop es trobava pitjor. Ja no podia anar al taller ni a la botiga i els nens encara no eren prou grans per a portar el negoci.
Van començar a faltar els diners i en quatre dies es van quedar sense res. Van haver de deixar la casa de rics i, a l’escola, el segon i tercer germans van haver de passar a formar part dels nens “pobres”!
Tossuts, tossuts
Per sobreviure, els germans s’inventaven maneres de fer algun cèntim, com ara vendre joguines fetes per ells, però res no acabava de funcionar. No van poder acabar els estudis, però eren més tossuts que una mula i tenien ben clar què els agradava: la literatura, la música, la pedagogia, l’art… I s’hi van ficar de cap fins que van ser uns fenòmens en allò que volien fer.
ELS DIJOUS, A VEURE EL QUISSO
Als nens, a més de la botiga, els agradava molt visitar el taller que el pare tenia als afores de la ciutat, a Gràcia. Hi anaven cada dijous a la tarda. A més de veure com feien els mobles, també hi podien jugar amb el Tom, el gos: se l’estimaven tant!
Una família d’artistes
Era fàcil que al senyor Lluís li sortissin fills amb vocació artística. Ell mateix era molt bo en el treball de la fusta, i això ja li venia de família! A més, amb tot el que els nois havien viscut de petits amb ell… que si teatres, que si llibres… Fins i tot, a l’estiu, els germans muntaven el Teatre Familiar a la casa de Pedralbes i hi representaven obres d’autors de moda del moment! Saber escriure, dibuixar i actuar, doncs, no era una cosa estranya per als germans Folch i Torres.
 |
En Josep Maria (1880-1950) És el més conegut dels Folch i Torres; a la seva època es va fer molt famós! Primer escrivia per a adults, però va veure que no hi havia literatura en català per als menuts i per això va voler escriure per a ells. Va entrar a l’equip de la revista En Patufet, la primera revista en català. I, juntament amb un gran il·lustrador, Junceda, la van fer un èxit de vendes: es va llegir moltíssim per tot Catalunya. I també va escriure desenes de novel·les i obres de teatre boníssimes, que van tenir molt d’èxit! |
| Recordeu el Tom, el gos del taller del pare? En Josep Maria el faria sortir en molts llibres seus! Aquí teniu el Pum –inspirat en ell– al costat del seu amo, en Massagran: un dels personatges més cèlebres d’en Josep Maria. De fet, a Cavall Fort hem publicat les aventures d’en Massagran en forma de còmic, il·lustrades pel dibuixant Madorell!
Aquesta novel·la, amb il·lustracions de Junceda, és divertidíssima! La trobareu a llibreries i biblioteques. |
 |
 |
En Manel (1876-1928) Era el gran. Va ser el que va poder estudiar més, i va treballar d’advocat. També escrivia molt bé i va guanyar els Jocs Florals, un concurs literari molt important de l’època; de fet, de jocs florals encara en fem a les escoles! Dirigia una revista satírica molt important, ¡Cu-cut!, i escrivia a la revista del seu germà Josep Maria, En Patufet. |
| En Lluís (1878-1946) Era el segon. Escrivia, però sobretot se’l coneix perquè va aportar idees d’educació modernes per als nens amb necessitats educatives especials. En una gran casa que es diu Torremar, a Vilassar de Dalt, en Lluís hi va fer un centre per als nens, on venien pedagogs d’arreu per veure com era l’educació que rebien aquests infants discapacitats. |
 |
 |
La Mercè |
Qui els ho havia de dir, quan eren tan petits, que de grans farien coses tan importants per a la cultura catalana!
 |
L’Ignasi (1884-1927) Era el penúltim dels sis germans i el que estava més vinculat a la música, sobretot a través de publicacions musicals. També va escriure novel·la i poesia. |
| En Joaquim (1886-1963) El germà petit de la família es va dedicar a l’art. De fet, va fer una feina increïble per a protegir i difondre l’art català: des del seu càrrec de director de museu va salvar moltes pintures romàniques de tot Catalunya. Si aneu al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, veureu la feinada que va fer per donar a conèixer l’art medieval català arreu del món! |
 |
QUANTS CANVIS!
A l’època dels Folch i Torres la societat va viure moltes transformacions. Hi havia el moviment cultural del Modernisme, que després va anar deixant pas al Noucentisme; era un no parar de canvis en la manera de pensar la literatura, la llengua, les arts i la política!
Els Folch i Torres van fer canviar el rumb de la nostra cultura! Biblioteques, places, carrers, escoles… porten els seus noms per agrair-los la feinada que van fer. I es reivindica com d’importants van ser amb projectes, homenatges… Ara mateix, per exemple, a l’Escola Industrial de Sabadell estan fent un projecte sobre els germans Folch i Torres; esperem que moltes altres escoles i instituts s’animin també a homenatjar aquests megacracs!
EN VOLEU SABER MÉS?
Al Castell de Plegamans, població on va viure en Josep Maria, hi ha la Fundació Folch i Torres. Allà hi guarden totes les fotografies i informació de la família. La podeu visitar i fer-hi activitats: us explicaran moltíssimes més coses d’aquests germans espaterrants.
Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: ALBERT ARRAYÀS
Fotografies: FUNDACIÓ FOLCH I TORRES