Cavall Fort 1374
Minimegacracs
En Javier acabava de complir dotze anys quan les formigues van atreure el seu interès per primera vegada. I en només dos anys s’ha convertit en tot un expert en el tema a còpia de llegir, investigar i, sobretot, observar les que viuen als formiguers que té a la seva habitació!
“Va ser caminant pels voltants de la urbanització on visc que vaig veure un formiguer gegant, i em va cridar molt l’atenció, perquè vaig pensar que per dintre no havia de ser tan simple com t’expliquen, oi?”
La curiositat el va portar a la biblioteca a buscar llibres especialitzats, però la informació que va trobar li semblava massa bàsica i va buscar per Internet: “Vaig trobar un fòrum que es diu La Marabunta, on hi ha persones de tot el món que tenen interès per les formigues. I ara ja en formo part i ens intercanviem informació.”
El que va començar com una fascinació s’ha convertit en un interès científic, i com que aprèn ràpid i té facilitat per a memoritzar, ara, quan veu una formiga, ja et pot dir de seguida de quina espècie és, “tot i que després l’he d’observar amb més atenció per a saber la subespècie i les seves característiques, perquè hi ha moltes varietats i famílies que s’assemblen força entre elles”.
A més de la informació teòrica, també n’ha après molt amb l’observació constant dels formiguers artificials que té a la seva habitació. El primer se’l va construir en una capsa de bombons, “però després ja vaig trobar una botiga especialitzada al fòrum, i ara tinc dues colònies grans (Messor barbarus) i petites (Camponotus barbaricus, Lasius grandis i Pheidole pallidula).”
Com que en Javier ha mogut un formiguer mentre n’explica el funcionament, algunes formigues corren cap a un altre espai perquè el moviment ha activat la seva alarma i van a veure si hi ha alguna amenaça. Això li dona peu per a parlar de les antenes:
“Quan tenen les antenes com si fos una L és que s’estan comunicant amb una altra formiga. I quan les porten rectes és que estan investigant, perquè a través de les antenes descodifiquen la llum infraroja i poden veure-hi a través dels ulls.”
S’interromp novament l’explicació perquè una formiga ha saltat des del sostre fins al terra del formiguer, i li pregunto si es deu haver fet mal. En Javier l’observa i somriu: “En absolut: una formiga pot caure de fins a 200 metres d’altura i sobreviure perfectament”.
També explica que hi ha tres tipus de formigues: la reina, les guerreres i les obreres.
“Les guerreres fan guàrdia al formiguer i protegeixen les que se’n van fora, i també van als costats de les fileres quan van a buscar menjar. Les obreres són les que el carreguen, però unes poden fer la funció de les altres si la situació ho demana. Ah, i n’hi ha unes d’específiques que es diuen ‘nurses’ (nodrisses), que cuiden la reina i les larves.”
Té resposta per a totes les preguntes sobre el tema, i s’explica amb tanta passió que te la contagia. No t’estranyi que d’aquí alguns anys vegem el seu nom lligat a estudis o llibres especialitzats en mirmecologia, que és la ciència que estudia les formigues. De moment ja ha fet la seva primera aportació oficial col·laborant en el llibre Las hormigas Lasius: biología y cuidados, publicat per Raúl Martínez, “un dels entomòlegs més importants de la península Ibèrica. I la meva aportació va ser sobre l’anatomia d’aquestes formigues i amb una idea de formiguer amb els seus respectius plànols.” Per això el seu nom és als agraïments del final del llibre.
Felicitats, Javier! I et desitgem que continuïs observant coses ben interessants en les galeries i camins de la teva vida!
Text i fotografies: ANNA FITÉ
Dibuixos: ROGER ZANNI