Em fascinen les formigues!

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1374
Minimegacracs

 

 

En Javier acabava de complir dotze anys quan les formigues van atreure el seu interès per primera vegada. I en només dos anys s’ha convertit en tot un expert en el tema a còpia de llegir, investigar i, sobretot, observar les que viuen als formiguers que té a la seva habitació!

 

“Va ser caminant pels voltants de la urbanització on visc que vaig veure un formiguer gegant, i em va cridar molt l’atenció, perquè vaig pensar que per dintre no havia de ser tan simple com t’expliquen, oi?”

 

Els formiguers tenen un espai principal amb les galeries, un de més petit que seria com un pati exterior tancat, i una part inferior on hi ha el dipòsit d’aigua amb dos tubs com una esponja que els subministren la humitat.

A més de la informació teòrica, també n’ha après molt amb l’observació constant dels formiguers artificials que té a la seva habitació. El primer se’l va construir en una capsa de bombons, “però després ja vaig trobar una botiga especialitzada al fòrum, i ara tinc dues colònies grans (Messor barbarus) i petites (Camponotus barbaricus, Lasius grandis i Pheidole pallidula).”

La curiositat el va portar a la biblioteca a buscar llibres especialitzats, però la informació que va trobar li semblava massa bàsica i va buscar per Internet: “Vaig trobar un fòrum que es diu La Marabunta, on hi ha persones de tot el món que tenen interès per les formigues. I ara ja en formo part i ens intercanviem informació.”

El que va començar com una fascinació s’ha convertit en un interès científic, i com que aprèn ràpid i té facilitat per a memoritzar, ara, quan veu una formiga, ja et pot dir de seguida de quina espècie és, “tot i que després l’he d’observar amb més atenció per a saber la subespècie i les seves característiques, perquè hi ha moltes varietats i famílies que s’assemblen força entre elles”.

Com que en Javier ha mogut un formiguer mentre n’explica el funcionament, algunes formigues corren cap a un altre espai perquè el moviment ha activat la seva alarma i van a veure si hi ha alguna amenaça. Això li dona peu per a parlar de les antenes:

 

“Quan tenen les antenes com si fos una L és que s’estan comunicant amb una altra formiga. I quan les porten rectes és que estan investigant, perquè a través de les antenes descodifiquen la llum infraroja i poden veure-hi a través dels ulls.”

 

 

S’interromp novament l’explicació perquè una formiga ha saltat des del sostre fins al terra del formiguer, i li pregunto si es deu haver fet mal. En Javier l’observa i somriu: “En absolut: una formiga pot caure de fins a 200 metres d’altura i sobreviure perfectament”.

També explica que hi ha tres tipus de formigues: la reina, les guerreres i les obreres.

 

“Les guerreres fan guàrdia al formiguer i protegeixen les que se’n van fora, i també van als costats de les fileres quan van a buscar menjar. Les obreres són les que el carreguen, però unes poden fer la funció de les altres si la situació ho demana. Ah, i n’hi ha unes d’específiques que es diuen ‘nurses’ (nodrisses), que cuiden la reina i les larves.”

 

Té resposta per a totes les preguntes sobre el tema, i s’explica amb tanta passió que te la contagia. No t’estranyi que d’aquí alguns anys vegem el seu nom lligat a estudis o llibres especialitzats en mirmecologia, que és la ciència que estudia les formigues. De moment ja ha fet la seva primera aportació oficial col·laborant en el llibre Las hormigas Lasius: biología y cuidados, publicat per Raúl Martínez, “un dels entomòlegs més importants de la península Ibèrica. I la meva aportació va ser sobre l’anatomia d’aquestes formigues i amb una idea de formiguer amb els seus respectius plànols.” Per això el seu nom és als agraïments del final del llibre.

Felicitats, Javier! I et desitgem que continuïs observant coses ben interessants en les galeries i camins de la teva vida!

 

 

Text i fotografies: ANNA FITÉ
Dibuixos: ROGER ZANNI