Cavall Fort 1508
L’entrevista
“Per molts anys, senyor Pot!”
 |
|
Com va néixer, el senyor Pot?
Jordi: Amb en Christian teníem ganes de fer alguna cosa junts. I jo tenia la idea de fer una història, muda, amb un personatge. Que fos molt visual, una mica absurd, quotidià, tranquil… Vaig fer uns quants guions i els vaig ensenyar a en Christian, que coneixia de fa molts anys –a més, som veïns! Creia que el seu estil encaixava amb la idea.
I què va dir, en Christian?
Christian: De seguida vaig pensar que allò faria per a Cavall Fort; no ho veia per a enlloc més! Els vam ensenyar unes quantes historietes i ens van dir que els agradaven però que no tenien lloc. I que ja ens avisarien. Vam guardar el projecte en un calaix i sí que ens van avisar per publicar-lo, sí… al cap de cinc anys!
Com ha crescut, el senyor Pot?
Christian: Doncs no ha canviat gaire. Abans era una mica més ample i tenia el cap més petit. Això de vegades passa perquè quan crees un personatge el fas amb proporcions exagerades, més marcades. Però, a mesura que va vivint històries i s’ha de moure, veus que hi ha parts del cos que s’han d’anar adaptant.
 |
|
El senyor Pot no parla mai…
Jordi: Sí, és un còmic mut però és sonor! Perquè, tot i que ell no parla, sí que fa sorolls com ara xiular o tossir. I al seu voltant hi ha so, representat amb les onomatopeies: d’animals, de fenòmens naturals, de sorolls…
Christian: De fet, el senyor Pot no té ni boca ni ulls! I en alguns casos, per explicar una història, li he hagut de fer uns ulls o una boca perquè ho necessita el relat.
I com treballeu?
Jordi: Primer penso una història i en faig un guió dibuixat, que per mi és la manera més fàcil d’explicar-ho i saber si funciona. Després l’ensenyo a en Christian. I amb la cara que posa, ja sé si li agrada o no! (Riu.) Hi ha gags que els penso però que, quan faig el guió, no funcionen; d’altres em sembla que funcionen però en Christian no els veu clars.
I llavors, què feu?
Christian: Doncs ho anem treballant i discutint. De vegades, un gag et funciona al cap però després, en el llenguatge del còmic, no. També des de Cavall Fort ens poden fer suggeriments de coses que creuen que no queden clares per als lectors.
Les històries del senyor Pot…
Jordi: Són històries que fan somriure. No et petes de riure, però quan acabes, t’atures… i llavors et surt el somriure. I són històries en què, tot i que el senyor Pot sempre està sol, li apareixen elements com una mosca o una cullera que donen ritme a aquest món seu tan petit. I això fa que es desperti alguna cosa.
I el veí què?
Christian: Com que va creixent l’entorn del senyor Pot, de vegades hem de fer-hi més vinyetes o afegir-hi elements nous, com el cotxe o el veí. El veí va bé perquè li treu el seu punt més brètol, més agosarat!
Com celebrareu el seu aniversari?
Jordi: Doncs una revista de prestigi internacional ens fa una entrevista. Es diu Cavall Fort!
Christian: I tenim una primícia! A la tardor sortirà un llibre del senyor Pot. Serà un àlbum amb moltes de les històries que han sortit publicades a la revista. Estem tots tres molt contents!
Jordi Gastó (Barcelona, 1976)
“Sempre he estat vinculat al món del teatre i de l’escena. Vaig estudiar Història de l’Art i Restauració, i això em va servir per a estudiar els clàssics, per a conservar-los, i ara em dedico a difondre’ls: soc el coordinador artístic d’una orquestra, és a dir, que faig el ‘guió’ de com serà la posada en escena de la música i l’orquestra durant la temporada. En la meva feina també explico històries –com faig als llibres infantils i als contes per a El Tatano–, però en un format diferent!”
Christian Inaraja (Vic, 1972)
“Vaig estudiar Belles Arts i, com molts il·lustradors de poble, primer vaig dibuixar per als veïns, després per als diaris del poble fent-ne els entreteniments, i després vaig fer les meves primeres col·laboracions. Vaig començar a la revista Tretzevents i després ja em van fitxar a Cavall Fort. Tot i que he publicat més de cent llibres des de llavors, em continua fent molta il·lusió dibuixar a Cavall Fort: vol dir que en puc continuar essent lector.”
Moltes gràcies, Jordi i Christian! I per molts anys, senyor Pot!
Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: SÍLVIA FERRAN
Dibuix: PEP BROCAL