Cavall Fort 1497-1498
En aquest número no hi trobareu el dossier de sempre, perquè resulta que l’editorial Flisflast ens ha demanat si hi podíem encartar l’últim número de la seva revista SuperFort. I els hem dit que sí: oi que no podíem pas dir que no a la millor revista de superherois?
A continuació publiquem un tast de la revista SuperFort. Trobareu aquesta revista sencera al Cavall Fort 1497-1498.
“La vida de superheroïna i mestra és molt dura!”
|
 |
Com és la vida d’una superheroïna mestra?
Uf, és intensa! (Riu.) El que em costa més és no poder fer servir els superpoders a l’aula, perquè ja sabeu que els superherois tenim prohibidíssim de fer servir els poders quan anem de carrer. O sigui que si un menut s’escapa pel passadís he de córrer com si fos una humana. I, a sobre, quan tornem a l’aula, la resta ha tingut temps de sortir i escamparse per tota l’escola…
Parlant de temps, Megaespardenya… quanta estona necessita una superheroïna com tu per a canviar-se? Ens podries explicar una mica com és el teu vestit?
Sí, és clar. A més de la ret amb l’antifaç i les Supermitenes®, porto unes malles i una samarreta tèrmiques –penseu que aquí als Pirineus, on visc, fa fred gairebé tot l’any. I el Superdavantal®, on hi tinc totes les armes. També les espardenyes, és clar!, que costen molt de lligar, i per això en total necessito uns noranta segons. Si algun malfactor la fa molt grossa i no tinc tanta estona, em deixo les vambes posades, tot i que no em van tan bé per a córrer.
A quins llocs t’acostumes a canviar?
Doncs depèn. Si soc a l’escola i rebo un avís important, em canvio al bosc de davant de l’escola; així els nens no em veuen. I si soc al carrer, ho faig al lavabo d’un bar o a l’emprovador d’una botiga de roba…
Com compagines els horaris de l’escola amb els de superheroïna?
Quan surto de l’escola, estic disponible del tot; de fet, els malfactors dels Pirineus acostumen a sortir cap al vespre, o sigui que ho tinc molt bé. I si algú necessita ajuda durant l’horari escolar, deixo els nens a la mestra de la classe de les Formiguetes, que ja sap que soc molt “despistada” i que sempre em deixo l’estufa o el forn encesos…
I quina mena de feines de superheroïna tens, aquí al Pirineu?
Doncs sobretot hi ha molts malfactors que roben cotxes –penseu que les carreteres són solitàries i per a ells és un bon lloc! I, d’altra banda, també soc l’encarregada de la Zona Est de Control de Meteorits; cada dia aturo una mitjana de dos meteorits que estan a punt de topar contra la Terra.
Uf, això sí que és una feina difícil!
No, i ara! Més complicades són les vint-i-cinc tisores de la classe dels Cargolets! (Riu.)
Ens has dit que tenies armes complementàries…
Sí; a banda de les espardenyes, que m’ajuden a potenciar la meva ultravelocitat, tinc les Supermitenes® que em van molt bé per a aturar esllavissades quan plou molt. I al davantal hi tinc un supercàntir amb aigua revitalitzant per si hi ha algun ferit. I també hi porto un garrot per als malvats més tossuts, una llangonissa seca, un trabuc i una falç per si he de tallar alguna cosa –ep, excepte persones i animals, eh?
I treballes en equip, amb altres superherois?
I tant! De vegades, si hi a alguna cosa grossa, venen la Superdalla, l’Ultracepada i l’Arxifornit, que viu a la ciutat més propera. Som un equipàs!
Moltes gràcies per les teves explicacions, Megaespardenya! Esperem que perseveris fent créixer els menuts de la teva escola i que continuïs sembrant el bé pels Pirineus!
Text: MÀXIMA ULTRAPLICADA, periodista i directora de Ràdio Barrabum
(coneguda al món humà com a EUGÈNIA MORER).
Il·lustració: PEP BROCAL