Cavall Fort 1387
Minimegacracs
Sent un marrec, l’Arnau es ficava al mar amb ulleres, tub i aletes, baixava un metre i mig per mirar què hi havia al fons, i tornava a pujar. Per això no sorprèn que a dotze anys ja tingui una estrella júnior de la titulació de submarinisme!
De fet, va aprendre a bussejar gairebé al mateix temps que aprenia a caminar, i no ha necessitat fer cap curs reglat perquè és fill de Carles Xifré, expert submarinista i mestre d’immersió (dive master), que n’hi ha ensenyat des de petit i li ha transmès la seva passió pel fons marí.
“El meu pare fa submarinisme des que tenia uns vint anys, i ha voltat mig món per fer immersions. L’última més xula que ha fet va ser a l’Antàrtida, on va anar com a submarinista expert en aigües gèlides.”
L’Arnau reconeix que al principi l’impressionava força fer immersió. Però ho va anar provant, de mica en mica:
“Quan tenia nou anys vaig fer el primer bateig a mar obert, i vaig descobrir que a poca fondària també hi havia molta vida i varietat de peixos i plantes de colors molt vius. Això deu ser el que atrau tanta gent a fer submarinisme: veure animals i paisatges marins que són molt diferents dels que veus en el dia a dia al teu voltant!”
Ara que ja ha fet tres immersions més i que ha passat l’examen que l’autoritza a fer submarinisme per tot el món, “depenent de les normes de cada país, és clar!”, l’Arnau està seguint els passos del seu pare i ja domina les qüestions tècniques relacionades amb aquest esport fascinant. Per exemple, explica que has de saber fer i interpretar alguns senyals per a comunicar-te sota l’aigua amb els companys d’immersió:
“Fas servir senyals sota l’aigua per dir als companys que estàs bé o per si t’has fet mal en una part del cos concreta, si et falta aire, si vols tornar a pujar a l’embarcació…”
També diu que és molt important saber controlar el manòmetre, que és una esfera on hi ha una franja blava, una de verda i una de vermella: “Si marca dins la zona blava, vol dir que la botella d’aire és plena amb 200 atmosferes; si està a la part baixa del verd, vol dir que has de començar a ascendir aviat, i si passa de la línia on comença el vermell, vol dir que has de sortir tot seguit.”
Gràcies als coneixements que ha anat adquirint, l’Arnau aconsegueix gaudir més a cada immersió, i explica que, a part de les coses que pot veure, li agrada molt no moure’s quan hi ha un mínim corrent a l’aigua.
“Faig una pedaladeta amb les aletes i em deixo portar fins que em paro, i faig una altra pedaladeta i així vaig fent. M’agrada molt aquesta sensació: és com si volés a l’espai veient coses amb el mínim esforç.”
De tot el que l’Arnau ha vist fins ara al fons del mar, recorda especialment la immersió que va fer amb el seu pare a la cala Caials de Cadaqués, on hi ha les restes d’un vaixell enfonsat: “Abans de sortir de l’aigua vaig mirar cap al fons, i hi vaig veure unes llengües de gat, que són unes petxines que brillen com l’arc de Sant Martí, i vaig baixar a veure-les. Potser n’hi havia una desena o més! Són molt xules!”
Amb la trajectòria que porta, ja es veu a venir que l’Arnau viurà moments tant o més espectaculars que aquest, i que gaudirà sovint amb la contemplació de moltes meravelles submarines!
Text: ANNA FITÉ
Fotografies: FAMÍLIA XIFRÉ DAVÍ
Dibuixos: ROGER ZANNI