Fred? I ara!

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1451
La natura

 

Viure a l’Antàrtida

Quin fred que fa sempre alguns dies de gener! Brrrrr! Ara, val més que no ens queixem gaire: a moltes altres parts del món el fred és del tot insuportable per a nosaltres i la majoria d’éssers vius. Alguns, però, hi viuen de meravella, fins i tot al continent més fred de tots, l’Antàrtida.

 

No tenen fred, ells!

Nosaltres ens hi moriríem, a l’Antàrtida; per això no hi viu ningú fora d’alguns científics que hi van de tant en tant, molt ben equipats. Molts animals, però, com els pingüins i algunes foques, s’hi troben la mar de bé. Tenen el cos adaptat al fred, amb una bona capa de plomes o de greix. El problema el tindrien si no en fes tant, de fred!

Líquens a terra

Els líquens són uns dels éssers vius més petits de l’Antàrtida. Els dies més freds, a terra ferma, l’Antàrtida està gairebé tota coberta de gel i les temperatures ballen entre –40 i –60 graus centígrads! Llavors les molses i els líquens estan ben “adormits”. Els dies en què el fred no és tan intens, les temperatures s’enfilen fins a –10 graus i els líquens fan la fotosíntesi sense cap problema! És a dir, fan sucres i creixen només amb aigua, diòxid de carboni i l’energia de la llum del sol!

Quan el fred és extrem, les molses i els líquens de l’Antàrtida “s’adormen”. I n’hi ha que s’hi poden passar anys, així!

 

I microalgues a l’aigua

A l’aigua, la temperatura no pot baixar gaire de zero graus, que és la temperatura a la qual es congela. Allà la vida no costa tant de veure: està ben plena d’algues molt i molt petites, microscòpiques. Per això les anomenem microalgues.

Tot i que no les podem veure a ull nu, quan les microalgues s’acumulen, tenyeixen l’aigua o el gel, normalment de color verd.

 

Els menuts de l’aigua

Els copèpodes i les gambetes que formen el krill són crustacis també molt petitons, però no tant com les microalgues, de les quals s’alimenten.

N’hi ha moltíssims! Quantitats incomptables d’exemplars de copèpodes i gambetes de krill són el menjar per a molts altres animals marins. Se’ls cruspeixen des de peixos molt petits fins a les grans balenes, a qui els agrada viure en aquestes aigües tan fredes. Com les balenes franques meridionals, que s’empassen dotzenes de milers d’aquestes gambetes cada vegada que fan una bona bocada!

Tot i que aquí en veieu una de sola, les gambetes del krill van sempre en grup, com les abelles quan formen els eixams!
Petits i espavilats

Els peixos llanterna són uns dels peixos que mengen krill. N’hi ha moltes espècies i, com que tots són de mida molt petita, s’han d’amagar dels seus depredadors: altres peixos més grossos, calamars, taurons, foques, pingüins…

Per a amagar-se de tota aquesta colla de depredadors, tenen una adaptació preciosa, relacionada amb el seu color predominant: els peixos llanterna que viuen més a prop de la superfície són verds i blaus, i els que viuen a molta més fondària, marrons i negres. D’aquesta manera, sempre són difícils de veure!

Molts peixos llanterna emeten llum, com alguns peixos abissals, o la reflecteixen amb efecte fluorescent, com aquest de la fotografia! Viuen a molta profunditat, com els calamars, que també són depredadors seus.

 

Els dies més calorosos a l’Antàrtida són com els dies més freds de l’hivern als nostres Pirineus!

 

Pingüins, foques i orques

Els pingüins i les foques es mengen moltes espècies de peixos de mida petita, com els peixos llanterna. A la vegada, han de vigilar que les orques no se’ls mengin a ells! Les orques i alguns taurons són els únics depredadors de les foques lleopard. Aquestes foques, doncs, no han de patir tant com els pingüins, que no poden baixar la guàrdia en cap moment…

La foca lleopard és un dels depredadors més temuts pels pingüins. No ho sembla, però és molt ràpida nedant i ferotge com els grans felins terrestres: té uns ullals igual de grossos i afilats!

 

Un ocell que va per feina

S’anomena paràsit gros i es menja qualsevol animal mort; com que hi fa tant de fred, a l’Antàrtida, és com estar en un congelador i la carn dels animals morts triga molt a fer-se malbé. A més, aquest ocell també s’ha especialitzat a robar ous dels pingüins i fins i tot a atacar-ne les cries: els pobres pingüins han de tenir en compte encara un altre depredador, doncs!

El paràsit gros és molt temut perquè apareix de sobte gràcies al seu vol ràpid i silenciós.

Ja veieu que la preocupació dels animals de l’Antàrtida no és precisament el fred, sinó amagar-se o fugir dels seus depredadors: allà, també, qui no corre o neda, vola!

 

Text: EDUARD MARTORELL

Fotografies iStock: pingüins 1 (webguzs); pingüins 2 (jtstewartphoto); líquens augmentats 1 (Gerald Corsi); paisatge amb líquens (zhao qin); krill (Gerald Corsi); peix llanterna (3dsam79); foques lleopard (goinyk); paràsit gros (Leamus); Antàrtida (Orla). Fotografia Shutterstock: líquens augmentats 2 (Elif Bayraktar).