Cavall Fort 1381
La finestra
Jeanne Baret és una de les exploradores més valentes que han existit. Quan les dones no podien navegar en vaixells de la Marina francesa, ella es va fer passar per home per a poder participar en una expedició científica arreu del món.
Passió per les plantes
La Jeanne va néixer a La Comelle, un petit poble francès, l’any 1740. De petita treballava a la granja familiar. No va estudiar, però va aprendre un munt de coses sobre les propietats de les plantes, com moltes dones d’aquella època a les zones rurals.
Quan el pare de la Jeanne va morir, ella va haver de buscar feina fora de la granja. La va trobar a casa de Philibert Commerson, un naturalista amb estudis de medicina i botànica.
En Philibert i la Jeanne no van trigar a fer-se amics. Compartien l’interès per les plantes i s’intercanviaven coneixements. La Jeanne ajudava en Philibert en la seva feina. Amb el temps, el doctor i la seva ajudant es van enamorar.
UNA TRADICIÓ FEMENINA
La botànica es va desenvolupar com a ciència al segle XVIII, però el coneixement de les plantes i les seves propietats curatives ve de molt abans. Durant segles, aquest coneixement va ser aplegat per les dones camperoles, que se’l transmetien les unes a les altres oralment. Les herbolàries coneixien remeis naturals per a diferents mals. També subministraven matèries primeres vegetals als metges i apotecaris per a les medecines que ells elaboraven i portaven a les seves farmacioles.
Una proposta temptadora
En Philibert i la Jeanne es van mudar a París, on el doctor es va fer popular com a naturalista. De fet, va ser nomenat metge botànic del rei Lluís XV.
En aquell temps, França estava preparant la primera expedició francesa que faria la volta al món navegant. Dos vaixells, La Boudeuse i L’Étoile, havien d’emprendre aquell fantàstic viatge a les ordres de Louis Antoine de Bougainville. L’expedició serviria per a investigar com eren les terres llunyanes. Per això hi havien de participar un astrònom, un cartògraf i un naturalista. I qui millor que Commerson, botànic reial, per a aquella aventura?
Com que l’expedició li permetia tenir un ajudant, en Philibert va pensar que hi podia dur la Jeanne. Només hi havia un inconvenient: era una dona.
De Jeanne a Jean
Ser dona era un problema? Sí, si volia viatjar amb l’expedició. Una antiga llei prohibia que les dones embarquessin en naus de la Marina reial francesa. Molts mariners creien que portaven mala sort!
La parella va ordir un pla. La Jeanne es va disfressar d’home, es va presentar al moll fent veure que era un noi anomenat Jean Baré i es va oferir com a ajudant del doctor Commerson. En Philibert, que va fer veure que no coneixia aquell noi, va acceptar.
LES EXPEDICIONS CIENTÍFIQUES ESTAN DE MODA!
Les grans expedicions marítimes sempre havien buscat expandir els imperis i crear noves rutes comercials. A partir de mitjans del segle XVIII, els exploradors europeus van tenir una nova motivació: la curiositat científica.
La missió de les expedicions científiques era obtenir informació sobre els territoris llunyans acabats de descobrir. Servien per a traçar mapes d’aquestes terres, estudiar-ne la flora i la fauna, contactar amb pobles indígenes, fer observacions meteorològiques…
A bord anaven científics de diferents àmbits. També hi viatjaven il·lustradors que retrataven els paisatges o dibuixaven les plantes tan bon punt eren recollides per captar-ne l’aparença abans que es fessin malbé. Penseu que en aquell moment la fotografia encara era a l’inici! Gràcies a la feina d’aquests científics i artistes, es van fer avenços importants en diverses disciplines, com geografia, botànica, zoologia, meteorologia o medicina.
Un ajudant molt eficient
La Boudeuse, amb Bougainville al capdavant, va salpar el desembre de 1766. L’Étoile, amb en Philibert i la Jeanne, ho va fer el febrer de 1767. La feina de Commerson i el seu ajudant va començar a terres sud-americanes. Primer a Montevideo (Uruguai) i després a Rio de Janeiro (Brasil), van explorar el territori i van recollir mostres d’espècies botàniques exòtiques.
Com que en Philibert tenia problemes de salut, la Jeanne feia una bona part de la feina feixuga. Carregava les mostres que recollia i, quan tornaven a L’Étoile, ajudava el doctor a catalogar-les.
UNA PLANTA AMB NOM PROPI
Al Brasil, la Jeanne i en Philibert van descobrir una curiosa planta enfiladissa amb unes espectaculars flors roses o morades. La van anomenar Bougainvillea en homenatge a Louis-Antoine de Bougainville. Avui la podem trobar a molts jardins de casa nostra.
Quin noi més estrany!
No va ser fàcil mantenir aquell ritme amb la pressió extra de fingir que era un home. A l’expedició hi viatjaven més de tres-centes persones, i la Jeanne era l’única dona. Per res del món no volia que la descobrissin! Per sort, tenia un espai on refugiar-se: el capità havia cedit la seva cabina privada al doctor i el seu ajudant perquè s’hi instal·lessin còmodament. Als mariners, però, els estranyava que l’ajudant anés sempre al lavabo de la cabina, no es canviés de roba davant els altres, no li creixés la barba…
COM ERA VIATJAR EN VAIXELL AL SEGLE XVIII?
Era més segur que en èpoques anteriors. Amb les noves tècniques de construcció naval, els vaixells eren més grans, més ràpids i podien maniobrar amb més facilitat. A més, la navegació havia millorat gràcies a innovacions com el compàs o el telescopi.
Tot i així, viatjar en vaixell tenia els seus perills: tempestes, naufragis, atacs pirates… i un enemic molt més habitual, l’avorriment! Imagineu un viatge de diversos mesos en què es convivia amb desenes de tripulants en un espai reduït, amb poc més a fer que mirar l’oceà al voltant.
L’alimentació sovint era escassa i monòtona, a base de llegums, cereals i peix i carn salats o fumats. La verdura i la fruita eren un luxe a bord, i el mateix passava amb l’aigua.
Secret al descobert
La tripulació va acabar descobrint que el jove Jean era, en realitat, una dona. Va ser a Tahití, l’any 1768. La Jeanne i en Philibert van haver de deixar L’Étoile més tard, a l’illa Maurici. L’expedició va continuar sense ells.
La Jeanne i en Philibert van viure uns anys fantàstics a Maurici compartint amor i passió per les plantes. Van continuar recollint espècies tant en aquesta illa com a Madagascar.
Però la salut d’en Philibert no era bona i va morir l’any 1773. Sola, la Jeanne no tenia prou diners per a tornar a França, així que es va haver d’espavilar per a guanyar-se la vida a l’illa. Més endavant va conèixer un oficial naval francès i s’hi va casar. Van tornar a França a finals de 1775.
L’any 1775, gairebé nou anys després de salpar, Jeanne Baret es va convertir en la primera dona a fer la volta al món en vaixell. No sabem exactament la ruta que va seguir des de Maurici fins a França, però havia de ser molt semblant a la d’aquest mapa.
El llegat
La Jeanne va arribar a França amb trenta caixes segellades que guardaven unes sis mil mostres recollides per ella i en Philibert a Brasil, Tahití, Maurici, Madagascar… Aquell extens catàleg va ajudar a crear un inventari amb tres mil espècies noves com a mínim!
La col·lecció va acabar al Museu Nacional d’Història Natural, però la Jeanne no la va tornar a veure. Durant molts anys, les seves contribucions científiques no van ser reconegudes. El doctor Commerson va donar nom a nombroses espècies; ella, ni tan sols a una.
I temps després…
Van passar més de dos segles abans que la Jeanne rebés el reconeixement que mereixia. L’any 2010, Glynis Ridley va publicar el llibre El descobriment de Jeanne Baret i va despertar un gran interès sobre aquesta dona extraordinària.
Dos anys més tard, el biòleg Eric Tepe va batejar com a Solanum baretia una planta que havia descobert a Perú. La Jeanne ja tenia una espècie amb el seu nom!
Per fi es reconeixia la tasca d’una dona que va desafiar les lleis nàutiques de l’època i va ser una pionera de la investigació científica.
Altres dones del mar
Els viatges per mar no eren només cosa d’homes! Sempre hi ha hagut dones a bord com a comerciants, aventureres o fins i tot pirates. Aquí teniu quatre dones de diferents èpoques que van marcar història.
Egeria
Aquesta aventurera hispanoromana va fer un llarg viatge entre els anys 381 i 384 que la va dur des de Gallaecia (l’actual Galícia) fins a Terra Santa. Va visitar Egipte, Palestina, Síria, Mesopotàmia, Constantinoble… Va descriure les seves experiències en un llibre, potser un dels primers llibres de viatges que es conserven.
Gudrid
Molt abans que nasqués Cristòfor Colom, aquesta vikinga ja havia arribat a Amèrica amb el seu vaixell. Va viure al voltant de l’any 1000 i va ser un dels personatges islandesos més viatgers que es coneixen. Les seves intrèpides expedicions per l’Atlàntic nord tenien objectius tant colonitzadors com comercials.
Nellie Bly
A aquesta periodista estatunidenca li van encarregar, l’any 1889, que recreés el viatge de La volta al món en vuitanta dies, la novel·la que Jules Verne havia publicat uns anys abans. Ella no només va completar el viatge, sinó que el va fer en setanta-dos dies. Va ser la primera dona a viatjar al voltant del món sense la companyia d’un home.
Laura Dekker
No va ser la primera dona que va aconseguir fer la volta al món navegant en solitari: diverses navegants ho van fer abans que ella. Però sí que va ser la més jove. Aquesta noia holandesa tenia només catorze anys quan, l’agost de 2010, va partir amb el seu vaixell de vela des de Gibraltar. Va aconseguir la seva proesa disset mesos més tard.
Text: CHUS DÍAZ
Il·lustració: BERTA MAKOVSKI