Cavall Fort 1424
L’entrevista
La Cristina Caparrós viu al barri pescador de Barcelona, la Barceloneta. Ve d’una família que sempre s’ha dedicat a la pesca. Primer va triar una professió que no tenia res a veure amb el mar, però va acabar tornant als orígens i es va convertir en armadora de dos vaixells. A més, ha engegat diferents iniciatives relacionades amb la pesca. Les voleu conèixer?
Ets armadora de dos vaixells: el Nus i l’Òstia. Què vol dir això?
L’armador és la persona responsable de garantir que un vaixell té tot el que cal per a sortir a pescar: des dels permisos perquè el vaixell es pugui moure fins al pa que els pescadors menjaran aquell dia. Seria com el delegat de classe: el que va a les reunions, el que prepara coses per a l’aula… Normalment l’armador també és el propietari del vaixell però, en el meu cas, com que és una empresa familiar, hi ha més d’un propietari.
El teu vincle amb el mar i els vaixells ve de lluny, oi?
La meva família sempre s’ha dedicat a la pesca: pares, avis, besavis… Jo m’he criat entre vaixells, molls i xarxes. El meu avi va arribar a la Barceloneta quan tenia tres anys; venia d’Andalusia, de Castell de Ferro, un poble fundat per pescadors catalans que anaven i venien. Al meu avi li deien “el Niño” perquè va començar a pescar molt aviat, a nou anys.
Però, malgrat l’herència familiar, tu vas estudiar una cosa ben diferent…
Dubtava entre estudiar ciències del mar, biologia o química. Llavors, per a fer ciències del mar, havies de marxar lluny. Vaig fer química i em vaig centrar en temes de biotecnologia.
Què et va fer tornar a la tradició familiar?
Treballava moltíssim, a la universitat, en contacte amb empreses, a un ritme molt accelerat. Però quan acabava, ajudava el meu pare a repartir cistelles de peix en el marc d’un projecte que es diu La Platjeta. La universitat m’agradava, però portava malament estar tot el dia tancada. Quan baixava al moll, em canviava la cara i m’agradava estar amb la família. Tot i que ara també vaig de bòlit, perquè treballem amb un producte perible (que es fa malbé), el peix. I els problemes són molt immediats, hi ha coses que no es poden planificar i s’han de solucionar ràpid: si s’espatlla l’hèlice del vaixell, si plou i no han pogut pescar i hem de portar peix a una escola…
 |
El Nus i l’Òstia fan pesca litoral o de proximitat. Surten de dilluns a divendres, de quarts de cinc o de sis del matí fins a la una de la tarda. Només entren uns trenta quilòmetres (17 milles) mar endins, i tornen el mateix dia. El vaixell l’Òstia es diu així perquè aquest és el nom popular amb el qual es coneix el barri de la Barceloneta. |
|
 |
Explica’ns bé què és La Platjeta.
Quan el meu pare va deixar de fer de pescador, els meus cosins van passar a ser els patrons de l’Òstia i el Nus. I amb el meu pare vam muntar un negoci per a portar el peix que pescàvem als cuiners que coneixíem. Més endavant ho vam obrir a particulars. Seria com les cistelles de verdures que es poden comprar als agricultors, però amb caixetes de peix dels pescadors!
I el nom, d’on ve?
Abans, quan els vaixells eren petits i no anaven amb motor, es posaven a la platja, sobre la sorra. Allà treien el peix, el ficaven al cove i el venien. A aquest lloc li deien “la platgeta” i la gent deia: “Me’n vaig a la platgeta a buscar peix fresc”. Ho vam escriure amb tj volent representar la manera de parlar de la gent de la Barceloneta, que és una mica xava.
Mai t’has plantejat ser pescadora?
De molt petita sí. A l’estiu sortia a pescar amb el meu pare. Però de gran, la resta de tripulació deia que les noies portaven mala sort! En general, surten a pescar els homes, tot i que aquí ara hi ha dues dones pescadores. Moltes de les feines –també molt importants!– que s’han de fer perquè el peix arribi a les famílies les fan les dones, encara que això no surti a la foto.
Vau crear una associació per a reivindicar coses com aquesta…
Sí. Per exemple, estem preparant una exposició que es diu “La dona i la pesca” per al 2022. En començar a treballar a La Platjeta, vaig veure que la gent no consumia peix perquè no el coneixia o no sabia què escollir. Ens havíem desconnectat d’aquest món. Ens vam unir diverses famílies per crear una associació, Cap a Mar (capamarbcn.com), que en fes divulgació. Van sortir idees com fer “pescaturisme”, visites escolars…
I què poden fer els nens i les nenes per a acostar-se a la tradició pesquera?
Visiteu els ports, aneu a veure els vaixells… Hi ha ports oberts al públic i, els que estan tancats, potser fan activitats puntuals que ajuden a entendre el món de la pesca i dels pescadors. I també mengeu tant peix de proximitat com sigui possible! Perquè, si no, ens anirem quedant sense pescadors. Ah! I penseu que potser podeu fer un ofici com el de pescador o pescadora!
Moltes gràcies, Cristina!
Text: Meritxell Margarit