Cavall Fort 1505-1506
L’article
La història de Rose Valland
En la Segona Guerra Mundial no s’hi va lluitar només amb bales, bombes i violència física: hi va haver una dona que, amb discreció, es va jugar la vida sense ser soldat i sense que ningú li ho demanés. Les seves armes: paper, llapis i la seva intel·ligència. El seu objectiu: protegir l’art.
Arriben els nazis
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) l’exèrcit alemany va envair gran part d’Europa i va entrar a França ben aviat. Un cop allà, com si en lloc de ser soldats fossin uns simples lladres, van començar a robar totes les obres d’art que podien a la majoria de jueus fugits o enviats als camps de concentració. El destí de tota aquesta obra: museus d’Alemanya o col·leccions privades d’oficials del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, coneguts com a nazis. Van convertir la capital, París, concretament un museu anomenat Jeu de Paume, en el seu centre d’operacions. Estaven guanyant la guerra, se sentien segurs, superiors i impunes. Però no van comptar amb una dona tímida, aparentment inofensiva però sorprenentment valenta: Rose Valland.
La protagonista
Rose Valland (1898-1980) era una enamorada de l’art. Va estudiar moltíssim, va rebre molts premis relacionats amb l’art i es va convertir en historiadora de l’art i conservadora de museus. L’any 1938, mentre treballava al museu Jeu de Paume, i davant l’imminent arribada dels nazis, va col·laborar en un pla organitzat per França per a portar a un lloc segur totes les obres d’art possibles! Tot això ja dona una pista de la mena de dona que era. Però ho demostraria amb tota la seva força amb l’arribada de l’enemic. Imagineu l’enrabiada dels nazis quan trobessin tot de parets de museus buides!
Més llesta que l’enemic
Quan els nazis van arribar al Jeu de Paume, van acomiadar tothom menys la Rose: en sabia molt, d’art, era tímida i no semblava perillosa. I aquest va ser el gran error dels nazis! Fent servir el seu poder, van començar a espoliar, és a dir, robar, l’art que podien de França i a emmagatzemar-lo al museu on treballava Rose Valland. I ella va començar a fer un inventari secret de tot allò robat.
Com ho va fer?
Doncs fent una feina de formigueta. Es va dedicar a apuntar tota la informació referent a cada obra: procedència, propietaris, destinació, dades tècniques… I d’on ho treia, tot això?
Saber l’alemany
La Rose treia informació, d’una banda, de les converses que escoltava. Perquè, més llesta que la gana, havia amagat que sabia l’alemany i, per tant, els oficials enemics parlaven davant seu sense cap mena de por –també va amagar que era tremendament valenta, si bé això ella potser encara no ho sabia. I, d’altra banda, de papers llençats a la paperera: paper carbó, etiquetes i cartons. I amb tota aquesta informació, va fer milers de fitxes que serien molt valuoses en un futur proper.
Van mal dades per a l’enemic
Però les coses van començar a anar malament per a l’exèrcit nazi. Les derrotes eren cada cop més nombroses. I l’exèrcit contrari, format per altres països europeus i pels Estats Units, arribarien a París a l’estiu del 1944. Els nazis, que ja sabien que els aliats arribarien aviat, ja havien empaquetat totes les obres d’art i van començar a fer plans per a endur-se-les en tren cap a Alemanya.
 |
|
Un pla de pel·lícula
Només ens podem imaginar com es devia sentir de desesperada la Rose: totes aquelles obres tan magnífiques estaven a punt de deixar França! Estem parlant d’obres de tota mena, però entre elles hi havia obres del que els nazis denominaven “art degenerat”, perquè s’allunyava de la visió clàssica de la pintura: eren de Picasso, Gauguin, Degas…
Per això la Rose es va posar en contacte amb la Resistència, un moviment clandestí francès dedicat a combatre l’invasor nazi. Estava formada per homes i dones de totes les edats i condicions. Feien sabotatges, alliberament de presoners, emboscades… La Rose els va explicar que no tenien temps per perdre; havien d’aturar els combois dels trens amb les obres d’art a dins! I per preservar les obres, havien d’avisar l’exèrcit aliat que no els bombardegés.
Final feliç
Calia actuar ràpid! I així ho va fer la Resistència. No gaire lluny de París, a prop de Le Bourget, van provocar el descarrilament d’unes quantes locomotores. Amb això van aconseguir tres coses: un embús ferroviari èpic, aturant els combois; que l’enemic s’enrabiés, i que els aliats, que ja havien arribat a París, fossin a temps de rescatar totes les obres d’art d’aquest tren que els nazis es volien endur cap a Alemanya.
S’acaba la guerra però no la feina
Acabada la guerra, Rose Valland va seguir treballant i se la va nomenar capitana de l’armada francesa, i, viatjant per tot Alemanya com a secretària de la Comissió de Recuperació Artística, es va dedicar a recuperar totes les obres que tenia classificades en les seves fitxes. Paral·lelament, se li va reconèixer el seu mèrit i va rebre nombroses condecoracions internacionals.
Tot i que va morir en l’oblit, hem de recordar que Rose Valland va localitzar i recuperar prop de seixanta mil obres! Moltes les podem gaudir ara a museus de tot el món gràcies a aquesta autèntica guardiana de l’art.
Text: ROGER SIMÓ
Il·lustració: HELENA BONASTRE