Cavall Fort 1415
L’entrevista
La Laia Sanz és una campiona! Ha guanyat tretze competicions mundials de trial, cinc d’enduro i onze ral·lis Dakar. I molts altres títols que no cabrien aquí. De molt petita, va descobrir que li agradaven molt les motos i, des de llavors, no ha parat de córrer!
D’on et ve la passió per les motos?
El meu pare feia trial com a aficionat. Tinc un germà tres anys més gran que jo; ell tenia una moto petita. Això és el que veia a casa. Vaig començar pujant al dipòsit de la moto del meu pare i, amb ell, vaig aprendre a donar gas. Un dia li vaig robar la moto al meu germà!
Què dius, ara!
La veritat és que no me’n recordo gaire. Només tenia quatre anys! Els meus pares expliquen que, de cop, van sentir la moto engegada. M’hi van trobar a mi a sobre; estava per allà fent la cabra! Jo era una nena molt moguda: no parava quieta. Els esports sempre m’havien agradat moltíssim i hi tenia una certa facilitat. Vaig aprendre a anar amb bicicleta quan tenia dos anys!
Déu n’hi do! I quan decideixes començar a competir?
No vaig prendre la decisió jo, perquè era superpetita: tenia sis anys! Feien una cursa del Campionat de Catalunya de Trial de nens a Corbera de Llobregat, el meu poble. Suposo que a mi em devia encantar la idea, però va ser la meva mare qui va animar el meu pare perquè m’hi apuntés. Vaig quedar última, però vaig acabar molt contenta. Em va agradar molt. I l’any següent ja vaig fer tot el Campionat de Catalunya.
I quan vas guanyar el teu primer títol?
El primer títol important va ser un Campionat d’Espanya. Tenia catorze anys i era l’única nena. Competia contra els nens de la meva edat; aquí el trial femení encara no existia. Vaig guanyar i va estar bé perquè aquell any ningú no comptava amb mi com a favorita per al títol!
Després, hi va haver molts altres títols. Com entrenes per a mantenir aquest nivell?
Depèn de l’època de l’any, perquè en el món de la moto faig coses que són totalment diferents. El trial, l’enduro i el ral·li són esports diferents. Però, bàsicament, els matins són de moto, un entrenament més tècnic. A la tarda, preparació física, bici, esquí de muntanya a l’hivern… I, de vegades, altres esports per a complementar, com la gimnàstica, molt important per a estar en forma i evitar lesions perquè hi treballes la flexibilitat, l’agilitat, la potència, la força… Si només fessis moto, al final, quedaries com un tronc. La moto no és donar gas i prou, és molt complexa físicament!
Dius que practiques tres esports diferents, amb la moto. Quin t’agrada més?
Això és com preguntar si t’estimes més el pare o la mare! Probablement, el trial és el que té un espai una mica més especial, perquè és el que m’ha permès fer tota la resta i és amb el que vaig començar. Però costa triar, perquè totes tres coses m’han donat moltes satisfaccions.
| A LA LAIA LI AGRADA… “Menjar un bon pa amb tomàquet quan torno de viatge! Soc de gustos senzills.”QUAN NO VA AMB MOTO… “M’encanta passar temps i passejar amb les meves gosses adoptades. I també devoro llibres d’aventures!” |
 |
Parlem dels ral·lis… Com és, el Dakar?
És difícil d’explicar, però diria que, en el món de la moto o cotxe out road (fora de l’asfalt), el Dakar és com el Tour de França de la bicicleta. El Dakar és la cursa més mítica que hi ha, i tots els pilots somien poder-hi córrer algun dia. És un repte molt gran. Vius experiències esportives i personals molt maques i molt dures, que et porten a superar els límits.
Així, doncs, cal molta fortalesa mental per a fer el Dakar?
El cap és molt important, i hi ha gent que l’entrena. En el meu cas, per sentir-me forta mentalment intento arribar-hi superpreparada, amb la feina feta. Això et dona molta tranquil·litat. Si físicament estàs bé, mentalment la cursa es fa menys dura.
La Laia ha guanyat tretze vegades el Campionat del Món de Trial femení, creat l’any 2000. Fins llavors, les noies podien competir en els campionats masculins. “Però no n’hi havia, de noies. Era jo sola, que anava passant de categoria amb els nois de la meva edat.” Després, la Laia va participar tant en les curses femenines com en les masculines.
Però a l’últim Dakar, el de 2021, ha estat diferent…
Sí, aquest últim Dakar no seria l’exemple d’arribar forta ni mentalment ni físicament. Segurament l’any passat va ser el pitjor de la meva vida: vaig patir la malaltia de Lyme, una infecció bacteriana. No estava preparada per a fer un Dakar. Se’m va fer una muntanya, però vaig estar molt contenta d’haver-lo acabat. Suposo que l’experiència i el cap em van ajudar a gestionar-ho. No era el resultat que hauria buscat qualsevol altre any, però, per a mi, va ser un èxit personal molt gran. Jo sabia d’on venia i em va fer més il·lusió acabar el Dakar així que altres anys amb millor resultat.
Quin consell donaries als nens i les nenes que vulguin dedicar-se al motociclisme?
Els diria que, quan alguna cosa t’agrada, hi poses voluntat i la treballes, es pot arribar molt més lluny del que ens pensem. Si quan començava a fer trial m’haguessin dit que ara seria on soc, m’hauria pensat que era una broma. Però a còpia d’anar treballant com una formigueta, d’anar fent pas a pas, de vegades es pot arribar molt lluny!
|
 |
Per cert, ens han dit que de petita llegies Cavall Fort…
Ens arribava a casa, i tant el meu germà com jo el llegíem! M’agradaven molt les aventures del Jep i el Fidel!
A reveure, Laia!
Per MERITXELL MARGARIT
Fotografies: ARXIU DE LAIA SANZ