Cavall Fort 1404
L’entrevista
La Laia Cardiel va estudiar enginyeria electrònica perquè volia treballar a la NASA. Però l’estil de vida nord-americà no la convencia i, en acabar la carrera, va entrar a l’IFAE (Institut de Física d’Altes Energies) i al CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear), on va descobrir la instrumentació científica. Ara, des de l’IFAE, col·labora en projectes per a l’ESA (l’Agència Espacial Europea) i creu que, en certa manera, ha tancat el cercle!
Quantes sigles! Però explica’ns en què consisteix la teva feina.
Soc una persona tècnica que es dedica a fer instruments científics. Posaré un exemple fàcil: nosaltres fem fotografies del cel. Si tu agafes el mòbil i fas una fotografia del cel, no et sortirà res: no et sortirà ni una estrella. Amb una càmera bona, podem fotografiar les estrelles que veiem a simple vista. Però amb un instrument científic anem molt més enllà: veiem objectes molt tènues que a simple vista no són visibles. La nostra feina consisteix a buscar tots els elements per a fer una càmera que serveixi per a uns propòsits científics.
I tu la construeixes?
Sí, la construïm i, abans, la dissenyem. Busquem els sensors, que rebran els fotons (partícules de llum) i agafaran la informació. Això es compra. Però, a partir d’aquí, hem de fer que aquests sensors funcionin perquè la càmera sigui molt sensible i faci fotos amb molta resolució. Cal calibrar-los per a saber que si ens donen un determinat senyal vol dir que estem veient una estrella més brillant, o que si ens en donen un altre potser no ho és tant. Cal fer tots els cables necessaris perquè la càmera funcioni, etc. Tot això que explico formaria part de l’enginyeria electrònica.
Que és el que tu vas estudiar…
Sí, l’enginyeria electrònica ha estat el meu camí d’entrada al món de la instrumentació científica. A més de l’enginyeria electrònica, per a construir una càmera com aquesta necessitem l’enginyeria mecànica, que faria la carcassa, l’instrument en si mateix. I també l’enginyeria informàtica, que dissenyaria l’aplicació, el programari, perquè tots els senyals que rep la càmera es puguin interpretar. A l’IFAE fem servir les tres enginyeries: l’electrònica, la mecànica i la informàtica. Arran de l’experiència de treballar amb companys dels tres àmbits, he adquirit una visió global del disseny d’aquests instruments i, per això, ara m’identifico més com a instrumentista que com a enginyera electrònica.
A més de construir càmeres, què feu a l’IFAE?
A l’IFAE (Institut de Física i Altes Energies) s’estudia la física més extrema: d’allò més petit a allò més immens; de partícules molt petites a l’univers sencer. La física estudia de què està feta la matèria i com interacciona entre ella. Per exemple, amb acceleradors de partícules, que busquen les partícules més petites que existeixen, s’estudia què va passar just després del big-bang i com es va començar a formar l’univers. D’aquí podem anar a l’altre extrem i mirar l’univers a gran escala, on es produeixen fenòmens molt energètics i molt violents, com ara la col·lisió de forats negres.
A LA LAIA LI AGRADA…
Crear amb les mans!
Fer treballs manuals, sobretot ara que té dos nens petits! També li agrada gaudir de la família, participar de la vida de barri de la ciutat on viu i visitar el seu poble, la Granadella, sempre que pot.
I tu t’encarregues de crear els instruments que permeten observar tot això…
Exacte! Tot i que això no vol dir que a l’IFAE fem sempre tot l’instrument! Per exemple, el detector d’un accelerador de partícules com l’ATLAS (que es troba al CERN, a Suïssa) és un instrument immens en el qual treballen milers de persones. Nosaltres vam fer una petita part d’aquest detector. Això no ho pot fer un sol institut: ens ajuntem cents d’instituts, i cadascun s’ocupa d’una cosa.
Què diries als nois i noies que es vulguin dedicar a una professió com la teva?
A qualsevol persona li diria que estudiï el que vulgui, perquè hi dedicarà moltes hores. Per tant, fes el que t’agradi! Poc has de pensar que és una carrera de nois o de noies! A tot arreu te’n surts si tens interès i passió! No hi ha límits: els límits te’ls poses tu.
Bon consell!
Per MERITXELL MARGARIT
Fotografies: ARXIU DE LAIA CARDIEL, IFAE I ALTRES