El Tatano 221
La poesia
LA LLUNA
Ahir, quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si fossin un bressol.
Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè s’hi aturi la son.
Text: NÚRIA ALBÓ. Del llibre M’ho ha dit el vent. Edicions del Roure de Can Roca.
Il·lustració: ANNA APARICIO