La Teresa, tastaolletes

Cavall Fort 1400
L’entrevista

 

Tastaolletes? Sí! O cul d’en Jaumet. Així s’autodefineix la Teresa Duran, que ha fet d’escriptora, traductora, il·lustradora, dissenyadora, professora, crítica literària, comissària d’exposicions… A més, forma part de Cavall Fort des de fa molts anys i d’El Tatano, la nostra revista per als més petits, des d’un bon començament!

 

Has fet moltes feines, però quina va ser la primera?
En una llibreria tan petita que no hi entrava mai ningú i no em quedava més remei que llegir. Allà vaig aprendre moltes coses. Llavors, també feia de cangur. Un diumenge vaig portar els nens al Museu Picasso. Quan vaig acabar d’explicar la pintura de Picasso als nanos, tenia un grup de turistes alemanys al darrere esperant que també els l’expliqués a ells. Aleshores, em va venir la idea d’escriure una carta a Cavall Fort. Deia: «De la mateixa manera que feu cicles de teatre per a nois i noies, per què no feu exposicions? És molt fàcil: els museus ens deixaran els quadres, uns quants monitors els explicarem…». Em van contestar: «Vine, que en parlarem!». Per anar-hi em vaig fer monyo, perquè com que soc baixeta… El Joaquim Carbó em va presentar els altres: tots eren senyors de quaranta anys menys la secretària de redacció i jo, que en tenia dinou. Em van explicar que la meva idea no es podia fer perquè costaria un gavadal, només amb les assegurances, que els museus ens deixessin els quadres… «Però tu et quedes, si vols!».

I t’hi vas quedar…
En la primera reunió del consell de redacció –llavors eren molt llargues, les reunions; començaven a les nou del vespre i acabaven a les dues de la matinada–, vaig veure com es discutia dibuix per dibuix, acudit per acudit, conte per conte… Vaig aprendre més sobre cultura en una reunió a Cavall Fort que en tot un any a la facultat. Va ser la meva escola.

 

A la Teresa li agrada molt explicar contes. N’ha explicat pertot arreu! També a les biblioteques… Als anys vuitanta, fins i tot n’explicava en un dels primers programes infantils que es van fer a Catalunya Ràdio: Ui, avui! A més, ha fet guions per a la televisió i ha escrit obres de teatre!

 

I els llibres també ho van ser?
Quan vaig néixer, casa meva era plena de llibres. No hi havia televisió, però hi havia llibres. Per què llegíem, nosaltres? No perquè els llibres fossin al prestatge, que hi eren, sinó perquè la vida quotidiana s’extreia de personatges de llibres. Per exemple, si estava refredada i havia de prendre una pastilla de vitamina C, em deien que prengués tarondia, una fruita de Les aventures extraordinàries d’en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres. Els llibres no eren només per llegir, eren per assemblar-nos-hi, per viure…

 

 

Continues tenint molts llibres a casa…
Els llibres m’han fet canviar de pis dues vegades! En tinc uns cinc mil! Tinc sis prestatgeries només d’àlbums. Un llibre inclou moltes coses: el format, l’enquadernació, la portada, la tipografia, la història que explica…

I potser una traducció…
Traduir m’agrada molt! I ho recomano molt. És una bona manera d’agafar taules per escriure. Quan tu llegeixes un llibre que t’agrada, estàs molt pendent de l’argument. Però si el tradueixes, és com si intimessis amb l’autor: li veus la mecànica.

 

Els llibres són molt importants a la vida de la Teresa… També ha fet crítica literària i ha dirigit la revista Faristol, especialitzada en literatura infantil i juvenil. La seva feina en aquest camp ha estat reconeguda amb guardons tan importants com la Creu de Sant Jordi (2007) o el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2020).

 

Tu has traduït de l’italià un dels grans: Gianni Rodari!
Mai no sabré com a l’editora de Joventut, la Conxita Zendrera, li va arribar el meu nom. Jo, d’italià, en sabia una mica, però tampoc tinc el títol de filologia italiana. Encara no havia traduït res. Ella volia editar Contes per telèfon en català per al setembre o l’octubre i jo m’havia compromès a fer de cuinera en unes colònies d’estiu per a joves. Així que, mentre bullia la sopa, traduïa. El Rodari, l’he traduït molt.

 

La Teresa, a més de traduir el Gianni Rodari, també l’ha il·lustrat! Aquí en teniu un exemple! Ella va estudiar disseny gràfic i, més tard, pedagogia. Ha fet de professora de disseny, i també de visual i plàstica a la universitat. Ha organitzat un munt d’exposicions i activitats educatives entorn de l’art.

 

Ell feia moltes coses, com tu…
Ell era periodista, escriptor, pedagog… Però jo no tinc ni idea del que soc. Això ho deixo per al biògraf! Pertanyo a una generació que es va trobar que tot estava per fer i tot era possible.

I tant era així que la Teresa ha arribat a escriure més de cent llibres i contes! Alguns han rebut premis ben destacats. Per exemple, l’any 1982 va guanyar el Folch i Torres pel seu llibre Joanot de Rocacorba i, el 2001, el Premi Llibreter per El segle més nou del món. Però ella treu importància a tota aquesta feina: «He fet trenta mil coses i cap fins al final. És una samfaina, la meva trajectòria!». Mmm… Però quina samfaina tan bona!

 

A LA TERESA LI AGRADA…

• El menjar salat i picant: “El que més m’agrada del món és el pernil, la llonganissa, la botifarra, la cansalada… I m’encanta fer sofregits!”
• Dir mentides: “Els escriptors som uns mentiders, com els directors de cinema. Per posar-ho noble, en diem ficció. Sense perversió, però engalipant tothom!”

 

Per MERITXELL MARGARIT