Les dones: les oblidades de la prehistòria

Cavall Fort 1509
L’article

 

Tot i referir-se a la part més antiga de la història de la humanitat, els estudis sobre prehistòria són relativament recents. Alguns historiadors, geòlegs i naturalistes del segle XIX van començar a investigar sobre el nostre passat més remot. I sí, tots van ser homes.

 

Una mirada esbiaixada

En aquella època, el fet que els estudiosos fossin tots homes va fer que els seus interessos i la seva mirada vers el passat se centressin només en els homes i oblidessin l’altra meitat de la població, és a dir, totes les dones.

Aquest fet, que malauradament no va ser exclusiu de la prehistòria sinó de tota la història, la història de l’art i de les ciències més diverses, ha perdurat gairebé fins als nostres dies.

 

Homes a tot arreu?

Els investigadors arqueòlegs van imaginar unes societats passades en què els homes sempre es trobaven en el centre de totes les activitats. Els homes dirigien i eren els guies polítics i espirituals de les comunitats, caçaven i pescaven, construïen les cabanes i edificaven les tombes per als morts. Els homes eren els ardits comerciants i aventurers que feien tota mena de descobertes: el foc, la navegació, les eines de metall, la roda…

 

 

 

I les dones?

On eren les dones? Havien fet alguna cosa digna de menció? No es podia negar que eren les responsables de dur fills al món, i això no era poca cosa! I a vegades també tenien cura de vells i malalts. Els savis continuaven pensant que, sens dubte, com les seves esposes dels segles XIX i XX, les dones prehistòriques cuinaven, cosien, procuraven l’aigua i la llenya per a la llar i tal vegada feien els atuells ceràmics. Res que als seus ulls els semblés molt rellevant. Com si les cures o l’alimentació no fossin importants!

 

Un canvi de mirada

Hem d’arribar a finals del segle XX quan un seguit de dones prehistoriadores i arqueòlogues van començar a mirar el passat amb uns altres ulls. És clar que eren importants les tasques que se suposava que feien les dones, però, a més, en la prehistòria hi devia haver hagut dones líders polítiques i religioses, comerciants, viatgeres, inventores, artistes, caçadores…

 

Eren dones

Moltes troballes de restes de persones que s’havien trobat se suposava que eren homes. Ara les noves tecnologies arqueològiques permeten desfer molts errors. I les noves maneres de veure l’arqueologia fan que les troballes s’estudiïn diferent.

 

Els savis dels segles XIX i XX pensaven que, com les seves esposes, les dones prehistòriques cuinaven, cosien i tenien cura de la llar.

 

Riques S’estan trobant tombes de dones molt i molt riques, com la princesa de Vix a la Borgonya (França). Va ser enterrada amb un carro preciós i diversos objectes de bronze, entre els quals destaca una gerra d’1,60 metres d’alçària!

Princeses A Andalusia s’han trobat princeses de l’edat del bronze amb les seves diademes d’or i plata. Dones que potser manaven i que sobretot duien els costums dels seus territoris d’origen a les seves noves llars.

Viatgeres Sabem que hi havia dones que al llarg de la seva vida havien recorregut centenars, milers de quilòmetres. Com la noia d’Egtved, que, tot i morir molt jove (a només divuit anys) havia anat almenys dues vegades del sud d’Alemanya a Dinamarca i viceversa. L’esmalt de les seves dents havia deixat la marca indeleble de la seva procedència i els recorreguts fets.

Caçadores Hi havia dones que caçaven, com la caçadora de guanacs i vicunyes del Perú, una jove de fa nou mil anys. I no es tracta d’un cas excepcional, sinó que ja s’han trobat onze dones més enterrades amb les armes de caça a la serralada dels Andes!

Líders espirituals Hi havia dones que eren guies del seu poble, com la xaman de Hilazon Tahtit, a Israel, enterrada amb vuitanta-sis closques de tortuga, una cama humana i una ala d’àliga daurada entre altres ofrenes.

Sagrades A Montelirio, a Sevilla, s’han trobat vint sacerdotesses de fa quatre mil anys, que anaven guarnides amb precioses vestimentes plenes de milers de peces fetes de petxines. Les van enterrar amb ofrenes d’or, cristall de roca, ivori i ambre.

Comerciants Hi va haver dones que comerciaven amb productes exòtics i valuosos, com l’andalusa Dama de l’Ivori, enterrada amb ullals d’elefant africà i asiàtic. O la més modesta, però igualment impactant, enjoiada Senyora de les Muntanyes de Sallent, a l’Alt Urgell.

Inventores i artistes Per què no podria haver-hi hagut dones inventores? Ara pensem que segur que algunes van ser artistes; moltes de les mans plasmades a les coves amb art rupestre són femenines.

 

Com s’ha sabut, tot això?

Només ha calgut no tenir prejudicis i atenir-se a la recerca seriosa. Sovint les noves tècniques aplicades a l’arqueologia estan donant sorpreses i fan caure les visions simplistes del passat.

Encara avui, el cinema, els còmics, les novel·les, els llibres de divulgació i els museus que fan referència a la prehistòria continuen representant les dones de manera passiva, sempre situades en un segon terme, sense importància. Malauradament, són poques les excepcions.

 

 

Cal lluitar contra les visions parcials o esbiaixades i explicar que l’arqueologia ha començat a donar la raó a les investigadores pioneres!

 

 

Text: MARIA ÀNGELS PETIT I MENDIZÀBAL
Il·lustració: MÀRIAM BEN-ARAB