Cavall Fort 1502
L’article
La historia de la Sadako
Un dels símbols de la pau més conegut arreu del món són les grues d’origami. Aquests petits ocellets de paper tenen una història fascinant que ens porta fins al Japó l’any 1945 i que té una nena com a protagonista: Sadako Sasaki
Una nena, una gran guerra i una bomba
Sadako Sasaki va néixer el 7 de gener de 1943 a la ciutat d’Hiroshima, al Japó. Feia quatre anys, des del 1939, al món s’hi vivia la guerra més sagnant de la història de la humanitat: la Segona Guerra Mundial. I el Japó era un dels països implicats en la guerra, a favor d’Alemanya i en contra d’altres països com els Estats Units, Anglaterra o França.
Per intentar acabar la guerra, el 6 d’agost de 1945 els Estats Units van decidir llançar dues bombes atòmiques damunt del Japó: una a Hiroshima, la ciutat de la Sadako, i l’altra a Nagasaki, que van provocar la mort de milers de persones.
Amb les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, les més impactants de la història, es va acabar la guerra. I el Japó es va rendir.
Els efectes de la bomba
La Sadako va sobreviure a la bomba, i això que va caure molt a prop: a només un quilòmetre i mig de casa seva. Però les bombes atòmiques no solament van fer mal en el moment de la caiguda: també van deixar un rastre de radiació damunt de les persones que els van alterar el cos i els van provocar malalties al cap d’uns anys. I això és el que li va passar a la Sadako: quan tenia onze anys es va començar a trobar malament, i a dotze anys li van diagnosticar leucèmia, una malaltia que afecta les cèl·lules de la sang.
Mil grues d’origami per a curar-se
Mentre era a l’hospital rebent tractament, una amiga de la Sadako li va explicar la història japonesa del senbazuru, que vol dir “mil grues”. Aquesta llegenda antiga diu que, si algú construeix mil ocellets de paper, se li concedirà un desig, com ara una vida llarga o la recuperació d’una malaltia. La Sadako es volia curar. I va començar a fer grues sense parar. Feia servir embolcalls dels medicaments, papers que li portaven les seves amigues de l’escola… tot el que aconseguia recollir a l’hospital.
Una història trista
La història de la Sadako, però, no té un final feliç. Hi ha diferents versions de la història. N’hi ha una que diu que només va arribar a fer-ne 644, perquè va acabar morint el 25 d’octubre de 1955, i que els seus companys d’escola van completar després les que li faltaven per a arribar a mil. Una altra versió diu que Sadako en va fer més i tot: fins a 1.400! Sigui com sigui, el seu somni de curar-se no es va complir. Tot i que la vida de la Sadako es va acabar molt abans del que tocaria, l’empremta de la seva història ha estat molt gran. Ella i les seves grues de paper s’han convertit en un símbol de la pau al món i del rebuig a les guerres i a les bombes atòmiques.
Un parc per a la pau
Avui Hiroshima és una ciutat plena de vida, on resideixen més d’un milió de persones. Això no vol dir, però, que hagin oblidat el que va passar aquell 6 d’agost de 1945. De fet, els seus habitants van decidir construir un parc molt gran a prop del riu, i també a prop de la zona zero, on va explotar la bomba, per recordar-ho. Es diu Parc Memorial de la Pau d’Hiroshima. I l’objectiu d’aquest parc és sobretot fer entendre als dirigents de tots els països del món que això no pot tornar a passar i demanar-los que no facin servir armes d’aquesta mena.
Un lloc per a la Sadako
En aquest parc, la Sadako té un espai dedicat. L’impacte de la seva història va ser tan important que els seus companys d’escola van demanar que es fes un monument a la seva memòria. I tots els col·legis del Japó s’hi van afegir. Així va ser com es va crear el Monument a la Pau dels Nens, on apareix l’estàtua de la Sadako aguantant una grua d’origami. Al costat les figures d’un nen i d’una nena representen el futur amb esperança. El monument vol recordar els infants que van morir per culpa de les bombes atòmiques però, sobretot, reivindicar el dret a la pau de tots els nens del món.
Cada any, quan s’acosta el mes d’agost, milions de grues d’origami de tots colors arriben a Hiroshima des de diferents parts del món. Fins i tot n’han arribat de Catalunya! D’aquesta manera, les escoles, instituts i associacions de nens d’arreu del planeta demanen que hi hagi pau.
Text: ELENA DOMINGO
Il·lustració: LUCIANO LOZANO