Cavall Fort 1230
La finestra
Sou d’aquells a qui no agraden gens les agulles? Us agafa mal de panxa en saber que us posaran una vacuna? A molts no ens fa gaire gràcia, però també cal saber que les vacunes ens poden evitar patir diverses malalties, algunes de molt greus.
El sistema de defensa del cos
El nostre cos és defensat pel sistema immunitari. Aquest sistema té dos grans mecanismes de defensa:
- El sistema immune innat, que no és específic per a cap atacant i serveix com a primera línia de defensa.
- El sistema immune adaptatiu, que va generant defenses específiques contra diferents invasors (bacteris, virus, paràsits…).
El primer actua més ràpid però és menys efectiu (a vegades ell sol pot eliminar els invasors, però d’altres no). Per contra, el sistema adaptatiu necessita més temps per a posar-se en marxa, però un cop ho fa és molt efectiu i pot eliminar ràpidament els patògens (els organismes nocius per a nosaltres).
Els limfòcits: activem les patrulles de seguretat!
Quan un patogen entra al nostre cos, unes cèl·lules anomenades limfòcits el reconeixen a través d’unes molècules que tenen a la seva superfície. De limfòcits en tenim milions; per dins són iguals però les molècules de fora són exclusives i diferents en cada un d’ells. Com que aquestes molècules són diferents, en cada cas també serà diferent el patogen o element que podran reconèixer (i en alguns casos no podran reconèixer cap element perillós). Així, si ens infecta un bacteri que ens provoca mal de panxa, entre tots els limfòcits només el podran reconèixer aquells que tinguin les molècules corresponents a aquell bacteri.
La feina dels limfòcits
Cada vegada que un patogen ens infecta, fa que es posin en marxa els limfòcits que el reconeixen. D’això els científics en diuen activació.
Quan els limfòcits s’activen, comencen a multiplicar-se. A més a més, també donaran ordres a altres cèl·lules perquè els ajudin a desfer-se del patogen en qüestió. Un cop hagi passat l’amenaça, molts d’aquests limfòcits que s’havien activat moriran (ja no els necessitem), però uns quants quedaran vius i es convertiran en limfòcits de memòria. Aquests són limfòcits que, al llarg de la nostra vida, han reconegut almenys una vegada un element perillós i que es queden patrullant per si torna a aparèixer l’amenaça (són limfòcits amb experiència).
 |
|
Totes les malalties es poden vacunar?
No, solament les malalties causades per bacteris, virus i fongs es poden vacunar. Altres malalties que no són causades per microorganismes no tenen, com a remei, una vacuna. A més a més, no existeixen vacunes per a tots els patògens i hi ha vacunes que s’han de modificar cada any. És el cas de les vacunes contra alguns virus, com el de la grip. Hi ha virus que tenen la capacitat de mutar molt de pressa, és a dir, poden canviar molt ràpid. Així, el nostre cos pot generar defenses contra un virus i al cap d’un temps, com que el virus haurà mutat tant, ja no el podrà reconèixer amb aquelles defenses i n’haurà de fabricar de noves. Aquests tipus de malalties necessiten cada any o cada poc temps una vacuna nova, que a més a més s’ha de fabricar abans que el virus s’estengui. Un cop ens infectem ja no té sentit vacunar-se perquè el cos ja haurà fet la feina.
Què fan les vacunes?
Les vacunes ens proporcionen immunitat. Simulen una amenaça per activar els limfòcits que van contra un patogen concret i així generem limfòcits de memòria que patrullaran a partir d’aleshores pel nostre organisme. Per simular aquesta amenaça, s’injecten patògens morts o atenuats (debilitats perquè no ens puguin provocar la malaltia) o fragments del patogen.
VEGEM-HO AMB UN EXEMPLE CONCRET: EL XARAMPIÓ
El xarampió és una malaltia provocada per un virus i que era molt habitual en nens. Quan ens vacunen, el que fan és injectar-nos el virus atenuat. Com que el virus amb el qual ens vacunen no ens pot atacar, no ens posem malalts; però el nostre cos això no ho sap i genera una resposta igualment.
Al cap d’uns dies, haurem fabricat limfòcits de memòria que ja quedaran en el nostre cos. Si mai ens tornem a trobar amb el virus del xarampió, com que el nostre cos ja haurà fabricat defenses, podrà actuar més ràpidament i segurament ni ens posarem malalts. Avui en dia molts nens són vacunats de xarampió, i en països com el nostre pràcticament no se’n donen casos. Algunes vacunes, com la del tètanus, necessiten recordatoris al llarg de la vida i per tant ens han de posar la vacuna més d’una vegada.
Vacunes, sí o no?
No tothom troba bé vacunar-se. Hi ha gent que pensa que és millor deixar que el nostre sistema elimini els patògens d’una manera natural. D’altres creuen que darrere les vacunes l’únic que hi ha és l’interès d’algunes empreses per a fer molts diners. També hi ha persones que tenen por de les vacunes, ja que a vegades poden donar alguns símptomes com febre i dolor o provocar-nos una reacció al·lèrgica. Amb tot, cal dir que gràcies a les vacunes s’han aconseguit eradicar (fer desaparèixer) pràcticament del tot algunes malalties força greus i que anys enrere provocaven moltes morts. Si deixem de vacunar-nos, correm el risc que algunes d’aquestes malalties tornin.
Els Governs tenen un calendari de vacunes bàsiques per a prevenir malalties molt greus, i la majoria de la població rep aquestes vacunes (no és obligatori, però). En el cas de malalties menys greus, com la grip, de què a més cal vacunar-se cada any perquè el virus canvia, és una decisió personal si ens vacunem o no. És important que estiguem informats per a decidir i que escoltem les recomanacions del personal sanitari, ja que ells ens poden aconsellar sobre el que és millor.
Text: MARINA SABATÉ BRESCÓ
Il·lustració: PEP BROCAL