El Tatano 195
El conte
L’escarabat baldufer estava content. Havia trobat una bona tifa amb la qual va formar una bola, rodoneta i llisa. Seria l’aliment per a les seves cries.
Ara calia portar la bola fins al cau. Però com pesava! Amb gran esforç, la va fer rodar empenyent-la amb les potes del darrere. I no es va adonar que estava a punt de caure al cau del senyor talp. Plof!
–Què és, aquest tuf? –el senyor talp, guiat pel seu nas, va trobar l’origen d’aquella pudor–. I tu qui ets?
–Soc l’escarabat baldufer. He caigut al seu cau sense voler. Que m’ajudaria a sortir d’aquí?
El senyor talp, sense pensar-s’ho dos cops, va agafar l’escombra i va llençar l’escarabat, amb la seva pilota, ben lluny. Zas!
Una gran teranyina, acabada de teixir, va aturar el cop. La senyora aranya, en veure que els fils de la teranyina vibraven, va anar a mirar què havia atrapat. Però va sentir una fortor que la va disgustar molt.
–Què és, aquesta pestilència?
–Soc l’escarabat baldufer, senyora aranya. He topat amb la seva teranyina quan he sortit disparat del cau del senyor talp. Que m’ajudaria a sortir d’aquí?
La senyora aranya va tallar els fils. No suportava aquella flaire tan desagradable! I l’escarabat va anar a parar a l’esquena d’un elefant. Xof!
| L’elefant va notar les potes de l’escarabat que li feien pessigolles. Aleshores es va gratar enèrgicament amb la trompa.
–Però què és, aquesta olor fastigosa? Amb què em dec haver embrutat? –Soc l’escarabat baldufer, senyor elefant –però la seva veu era massa fluixeta perquè l’elefant la sentís. |
 |
El senyor elefant es va ficar al riu per rentar-se i l’escarabat, espantat, es va llançar a sobre d’una fulla que surava a l’aigua. Un cop a la riba, s’adonà que de la pilota de fems no en quedava gairebé res.
L’escarabat baldufer estava trist. Tornaria al cau amb les potes buides! Però llavors el senyor elefant va sortir del riu i allà mateix, davant seu, va deixar anar una bona tifarada. Plaf!
I, amb aquell material, l’escarabat baldufer va tornar a fer una bola, rodoneta i llisa. Quina alegria! Les seves cries sí que menjarien de gust!
Fi
Vols escoltar el conte? Te’l llegim en veu alta!
Text: SANDRA POSADA
Il·lustració: PEDRO RODRÍGUEZ