El Tatano 176
El conte
La Clara es va posar molt contenta quan li van dir que tindria un germanet. Però ara que ja fa uns mesos que és la germana gran d’en Marc, n’està fins als nassos.
El pesat d’en Marc no para de plorar, i tota la família li va darrere amb bolquers nets, i biberons acabats de preparar, i una manteta per si té fred, o una joguina per si està avorrit. El marrec s’ha convertit en el rei de la casa, i això a la Clara no li agrada gens.
Ara l’àvia s’emporta la Clara a les tardes, i així els pares poden descansar.
Ella pensa que seria millor si l’àvia s’emportés l’origen del problema, l’intrús: en Marc.
Quan la mare la passa a recollir, diu:
–No saps quina sort tens, d’haver passat la tarda amb l’àvia. A casa, els mosquits s’han menjat el teu germà.
La Clara posa uns ulls com taronges, quina notícia tan fantàstica! Tornarà a ser filla única, ja no haurà de sentir més plors, ni fer-se centenars de fotos amb un nadó cridaner. Ha acabat ben tipa de tot això.
–De camí cap a casa hauríem de passar a comprar un repel·lent de mosquits perquè no se’t mengessin a tu també –diu la mare.
Un moment: què vol dir, a ella també?! No han marxat, els mosquits, després de menjar-se en Marc? De ben segur que han quedat satisfets: era un nen grassonet com un porquet!
La mare compra un aparell petit per a endollar, tan menut que la Clara no està massa convençuda que allò aturi uns mosquits capaços de devorar un nadó. Camina amb l’ai al cor i imagina uns insectes gegants que es mengen a queixalades el seu germà. Se’n deuen haver menjat els ossos, també? Li faran a ella el mateix? La por li fa sentir una mica de pena per en Marc, pobret: en el fons tampoc no volia que desaparegués d’una manera tan esgarrifosa.
Però, quan arriben a casa, en Marc plora com un desesperat, va ple de rodanxes vermelles, i la Clara se sorprèn a ella mateixa acostant-se per abraçar-lo.
Quin descans! Potser ha deixat volar massa la imaginació!
Fi
Vols escoltar el conte? Te’l llegim en veu alta!
Text i il·lustració: ANNA BAQUERO