El Tatano 185
Què em passa?
Què et passa quan ve a casa un amic i us passeu hores i hores fent una construcció fantàstica? I quan en una festa feu una obra de teatre improvisada? I, a l’estiu, quan corres amb els amics o els cosins per la platja i busques crancs a les roques? |
|
 |
Doncs que… T’ho passes bé! I tant! És com si riguessis per dins i per fora, estàs de bon humor, tens una mena de pessigolles a la panxa, tens ganes de córrer, de riure, de cantar… Ets feliç!
Són moments molt bonics, aquests, oi? Agraden a tothom! I, t’hi has fixat?, no te n’oblides mai! |
| El Martí sempre rondina i es queixa perquè s’avorreix, perquè no li agrada el sopar o perquè perd quan juga al parxís. I el seu oncle sempre li diu: “Martí, hem vingut al món a xalar!” Perquè l’oncle del Martí sempre s’ho passa bé, diu, tant si guanya com si perd.
I és veritat! Sempre ens fa riure i sempre està de bon humor. |
 |
 |
La mare diu que n’hem d’aprendre, de l’oncle del Martí. Si tenim ganes de passar-nos-ho bé, segur que trobarem la manera! I, aleshores, què podem fer quan estem avorrits, de mal humor o emmurriats? Doncs podem pensar coses que ens fan riure, fer les coses que més ens agraden, i segur que comencem a xalar! |
Text: MIREIA ROIG
Il·lustració: LUCÍA SERRANO