Migrants climàtics

Cavall Fort 1488
L’article

 

Quan viure a casa ja no és possible

Cada any milions de persones deixen casa seva per salvar la vida. Imaginem que fugen de la guerra o la pobresa, però també n’hi ha que fugen del canvi climàtic.

 

Un planeta en crisi

La Terra viu una crisi climàtica amb efectes cada cop més intensos. Nosaltres, els éssers humans, en som els principals responsables: fa dècades que emetem gasos d’efecte hivernacle que han provocat un escalfament global, i ara en patim les conseqüències. Les patim tots, però no de la mateixa manera.

A Catalunya tenim onades de calor, sequera i, de tant en tant, pluges fortes. En altres zones del planeta els efectes de l’escalfament global són tan greus que obliguen milions de persones a fugir de casa perquè ja no hi poden viure.

Hem parlat amb Miguel Pajares, expert en migracions climàtiques, perquè ens ajudi a entendre aquest problema mundial.

 

Ritmes diferents

Hi ha dos tipus de fenòmens climàtics extrems: els desastres naturals que tenen un impacte sobtat, com els huracans o les inundacions, i els fenòmens d’impacte lent, com la sequera, la desertització o la pujada del nivell del mar.

Els fenòmens d’impacte sobtat criden molt l’atenció perquè provoquen grans desplaçaments de persones. Als afectats no els queda més remei que fugir immediatament! Segur que heu vist imatges de persones marxant d’un lloc inundat o arrasat per un tornado, oi? Sovint, però, aquests desplaçaments són temporals: quan l’hàbitat es recupera del desastre, les persones acostumen a tornar a casa i reconstruir el que calgui.

Els fenòmens d’impacte lent passen més desapercebuts. No provoquen moviments de gent massius, sinó que són graduals: primer marxa algun membre de la família; més tard la família sencera. Són permanents, perquè l’hàbitat es degrada de manera irreversible.

 

MOLTS MOTIUS PER A MARXAR
Amb els fenòmens d’impacte lent no és fàcil determinar si la gent migra per motius climàtics. “Hi solen haver moltes causes, però la crisi climàtica cada vegada té més pes”, diu Miguel Pajares. Si els camps ja no es poden cultivar per culpa de la sequera, per exemple, els pagesos patiran problemes econòmics i hauran de cercar feina en un altre lloc.

 

 

A banda i banda de la frontera

Algunes persones que fugen dels fenòmens climàtics s’instal·len en altres indrets del país (són els desplaçats interns), d’altres traspassen fronteres (són els migrants). Potser teniu més consciència dels migrants perquè apareixen sovint als mitjans de comunicació, però hi ha deu vegades més desplaçats interns.

“El gran moviment humà que provoca el canvi climàtic és la fugida de les zones rurals a les ciutats”, diu Pajares. Primer, els afectats es muden a la ciutat; si allà no se’n surten, van a un país veí. Com a últim recurs, emprendran viatges més llunyans i arriscats.

EL PROBLEMA A LES CIUTATS Hi arriben tants desplaçats interns que moltes ciutats no els poden assumir. Aquestes persones acaben vivint en suburbis en condicions precàries. A més, les ciutats també pateixen el canvi climàtic (calor, escassetat d’aigua, reducció de recursos), i les que estan situades a la costa es veuran afectades per la pujada del nivell del mar.

 

Una crisi injusta

Els països més afectats pel canvi climàtic se situen principalment a les àrees tropicals. Acostumen a ser països empobrits que no tenen prou recursos per a combatre els efectes dels fenòmens climàtics. De fet, aquests fenòmens els empobreixen encara més.

Per acabar-ho d’adobar, aquests països pateixen el problema sense tenir-ne culpa. Qui genera els gasos d’efecte hivernacle són els països rics! Aquests, però, no s’hi veuen tan afectats. I, tot i que tenen molts més recursos per a combatre’n els efectes, no s’hi esforcen tant com haurien de fer.

 

 

Hi ha poblacions atrapades que no poden fugir de casa perquè no tenen prou diners.

 

Qui els ajuda? Als desplaçats interns, com que no travessen fronteres, els ha de protegir el seu govern. Els migrants, en canvi, haurien de tenir protecció internacional, com els refugiats. El problema és que les persones que deixen el seu país per culpa del canvi climàtic no són considerades refugiades. Pajares creu que ho haurien de ser, ja que són víctimes d’una situació provocada pels éssers humans i fugen perquè la seva vida està en perill.

PARLEM DE XIFRES
Trenta milions de persones fugen de fenòmens climàtics sobtats cada any. No se sap quants desplaçats interns i migrants provoquen els fenòmens d’impacte lent perquè, com ja hem dit, aquests moviments solen tenir moltes causes. Tot i així, Pajares fa una previsió: el 2060 hi podria haver entre 175 i 300 milions de migrants climàtics!

 

Víctimes arreu del món

El canvi climàtic provoca fenòmens extrems a tot el planeta! Aquí teniu una mostra ben variada de tipus de fenòmens i les seves conseqüències.

 

Alaska Moltes poblacions costaneres perden terreny pel desglaç. Tard o d’hora, els seus habitants hauran de pensar en relocalitzacions planificades, és a dir, traslladar tota la comunitat a un altre lloc.

 

Carib i sud-est dels Estats Units L’augment de la temperatura de l’aire i del mar fa que les tempestes tropicals siguin més freqüents en aquesta zona i batin rècords d’intensitat. A les costes, on viuen moltes persones, els huracans provoquen cada cop més destrosses.

 

Sud-est asiàtic Aquesta regió pateix pluges torrencials cada cop més freqüents i intenses. Això suposa inundacions catastròfiques que causen milers de morts, destrossen els habitatges de milions de persones, erosionen les riberes, malmeten les zones de cultiu i fan minvar l’aigua potable.

 

Estats illa de l’oceà Pacífic Són els més amenaçats per la pujada del nivell del mar. Aquest fenomen ja erosiona costes, danya l’agricultura i destrueix fonts d’aigua dolça; a la llarga, engolirà moltes d’aquestes illes. Alguns estats es plantegen fer relocalitzacions massives de la població.

 

Sahel La sequera castiga aquesta franja fèrtil al sud del desert del Sàhara. L’aigua escasseja, es perden terres de cultiu i augmenta la desertificació. Les poques vegades que plou cauen pluges torrencials que fan malbé els camps.

 

La solució?

No podem esquivar els efectes de la crisi climàtica, però podem evitar que siguin pitjors. Pajares ens explica tres maneres de fer-ho. D’entrada, hauríem de mitigar l’escalfament global canviant la nostra manera de viure, consumir i produir. També ens hauríem d’adaptar als fenòmens climàtics perquè ens perjudiquin al mínim possible. Per exemple, podem construir plantes dessalinitzadores per obtenir aigua potable, fer dics més alts per protegir les ciutats costaneres o plantar arbres per aturar la desertització. Finalment, hauríem de ser més solidaris amb les víctimes del canvi climàtic: oferir-los protecció, respectar els seus drets i ajudar-los a combatre els efectes d’aquests fenòmens.

Protegir el planeta i els seus habitants és cosa de tots. Ens hi juguem molt!

 

 

Text: CHUS DÍAZ DIZ
Agraïm a MIGUEL PAJARES, llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social, la seva ajuda en la redacció d’aquest article.
Fotografies iStock: camió (yoh4nn); edifici de pisos (leungchopan); glacera (AmilcarAbreuFernades); casa en runes (Claudiad); inundació (Cheryl Ramalho); estats illa de l’oceà Pacífic (mtcurado); Sahel (Robert_Ford). Fotografies Shutterstock: ombres caminant (nasim.shikdar); inundació (iman satria); manifestació (Tony Gent Visual Studio).