Cavall Fort 1360
La finestra
Oi que de vegades voleu una cosa i no la podeu tenir? O voleu que passi una cosa… i no passa? És una sensació desagradable però, encara que no ho sembli, també té coses bones!
La Sònia està molt contenta: aquest estiu anirà amb els pares a Londres! Ja s’hi veu, pujant a l’avió, passejant per la ciutat i parlant anglès. Però dos mesos abans del viatge arriba la notícia: la mare, que ha canviat de feina fa poc, no podrà fer vacances aquest any. Han hagut d’anul·lar tot el viatge. No és just! La Sònia s’ha enfadat moltíssim. Ha marxat de la taula i s’ha tancat a la seva habitació amb un cop de porta. Ara resulta que no hi ha viatge! Se sent frustrada.
No pot ser…
A tots ens ha passat alguna vegada com a la Sònia, que hem tingut ganes de fer una cosa i algú ens ha trencat la girada. Potser perquè el nostre desig era impossible de realitzar o perquè volíem fer alguna cosa amb algú que no hi ha estat d’acord. I què ens passa, quan veiem que no podem fer el que volem? Doncs que podem sentir frustració.
Però… què és, exactament, la frustració? Ens ho explica el nostre psicòleg, Francesc J. Fossas: “És una sensació, una experiència, una vivència, un estat desagradable, que tenim quan no podem aconseguir allò que desitgem o volem, quan la realitat no es correspon amb allò que esperem”.
|
|
EL NOSTRE PSICÒLEG RESPONPer què s’ha enfadat, la Sònia, senyor Fossas? |
Quan volem que tot sigui del nostre gust, de la manera que a nosaltres ens sembla que ha de ser, és quan tenim més probabilitats de frustrar-nos.
Quines sensacions ens provoca, la frustració?
Podem sentir tristesa, angoixa i fins i tot ràbia. En tot cas, “són emocions poc agradables d’experimentar”, ens explica el nostre psicòleg. Per això la frustració es veu com una cosa molt difícil de viure. Però no tot és negatiu. Vegem-ho!
En Lluís ha fet una redacció fantàstica. El professor l’ha felicitat i els seus companys de classe també. Per això està convençut que aquest any guanyarà els Jocs Florals de l’escola, amb aquest text. I el dia de Sant Jordi, al moment del lliurament dels premis dels Jocs Florals, en Lluís comença a aixecar el cul de la cadira esperant sentir el seu nom quan anuncien el guanyador del primer premi. Però no diuen el seu nom. No ha guanyat. Es queda gelat, abatut. Se sent frustrat.
Quan ens sentim frustrats? Per què?
Per a en Lluís, el veredicte del jurat ha estat com rebre una galleda d’aigua freda. No ha guanyat res. De cop i volta tota la seva il·lusió se n’ha anat en orris. Estava convençut que la seva redacció era la millor i que guanyaria. Potser vist des de fora us sembla una cosa poc important, però quan posem molt d’entusiasme i emoció en allò que creiem que passarà, ens sembla que és quelcom fonamental.
Curiosament, també ens sentim frustrats “quan passa allò que no volem que passi, cosa que també s’esdevé molt sovint”, ens diu el nostre psicòleg, com ara quan suspenem un examen o, en un cas més transcendent, davant una desgràcia. El cas és que no hi podem fer res, tret d’acceptar-ho.
EL NOSTRE PSICÒLEG RESPON
Senyor Fossas, què té de bo, que en Lluís no guanyi?
–Tots tenim somnis, desitjos, interessos, objectius, anhels… però és del tot impossible que tot passi sempre com ens agradaria. Hem de conviure amb això. I és a còpia de frustracions que ens adonem que hi ha límits, que tot no pot ser. Això és bo, perquè ens permet aprendre a ser més realistes i a madurar.
Aquest any l’Aina ha començat l’extraescolar de bàsquet i està molt contenta: als entrenaments s’ho passa molt bé i li agrada anar provant d’encistellar, tot i que no n’encerta gaires. Avui l’entrenadora els ha dit que la setmana que ve començaran una competició amb equips d’altres escoles. Però no hi participaran tots. I a ella no l’han cridat. A l’Isaac tampoc no l’han cridat i tant li fa, però ella té ganes de plorar, perquè li hauria fet molta il·lusió. Se sent frustrada.
No n’hi ha per a tant?
L’Aina i l’Isaac han quedat fora de la tria. Però mentre l’Aina s’ho ha pres molt malament, l’Isaac pensa que no n’hi ha per a tant: “L’important és que ens ho passem bé entrenant!”. Però ella sent que no és prou bona, que no sap jugar, que és un desastre… L’Isaac l’anima dient-li que l’entén però que això els pot motivar a millorar, i que també poden gaudir d’aquest esport sense competir!
Fa ben fet, l’Isaac, senyor Fossas, d’ajudar així l’Aina? “Sí, perquè és molt important respectar els sentiments de l’altra persona, donar-li a entendre que l’entenem, donar-li mostres de comprensió. Quan hi hem connectat, la podem ajudar a calmar-se, a mirar les coses d’una manera diferent, a tenir altres punts de vista, a relativitzar i a proposar alternatives.”
EL NOSTRE PSICÒLEG RESPON
Senyor Fossas, per què ho viuen tan diferent, l’Aina i l’Isaac?
–És absolutament natural que sàpiga greu que no s’acompleixin coses que ens fan il·lusió o que esperem. Però poden haver-hi maneres molt diferents de viure-ho. I això pot dependre de molts motius: experiències viscudes, maneres de ser, aprenentatges… En general, com més tranquils, contents i satisfets estem amb nosaltres mateixos, més fàcil serà acceptar les coses tal com venen.
Una eina per a la vida
La frustració ens ajuda a créixer, a fer-nos grans, a entendre el món en què vivim. Si, malgrat la mala estona que passem, en sabem treure suc, ens servirà per a viure la vida d’una manera més agradable. “Davant la frustració hem de procurar calmar-nos, acceptar la realitat i adonar-nos que allà no s’acaba el món. Hem de reconèixer el que tenim i agrair-ho. La societat actual ens ensenya a orientar-nos molt cap a aconseguir coses, cap als resultats. Per això és fàcil perdre de vista que, al cap i a la fi, el més important no són les coses que tenim o que passen, sinó com vivim les coses que tenim i que passen. L’escriptor Robert Louis Stevenson va escriure: ‘No avaluïs el dia per la collita recollida, sinó per les llavors plantades’.” Som-hi, doncs!
Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: ROGER ZANNI
Amb la col·laboració del psicòleg FRANCESC J. FOSSAS
QUÈ N’OPINEN, ELS LECTORS, DE LA FRUSTRACIÓ?
Aquí teniu algunes de les experiències personals que ens han explicat al nostre fòrum:
Em vaig sentir molt frustrada una vegada que no vam poder anar de colònies. Estava molt il·lusionada i la pluja ens ho va aixafar: vaig reaccionar amb molta ràbia!
RITA (9)
Jo m’he sentit frustrada molts cops, perquè alguna cosa no m’ha sortit bé o perquè no l’he pogut fer.
GIULIA (10)
Jo m’enfado amb mi mateixa i em poso de mal humor, però em continuo esforçant en el que no em surt.
JÚLIA (11)
Una vegada estava acabant una redacció per a l’endemà, i llavors, no sé com, se’m va perdre. Em vaig sentir tan frustrada!
JANA (11)
Jo em fustro amb les coses que vull fer, per exemple quan em passen la pilota molt bé, xuto i no marco.
GUIM (gairebé 8)
Em quedo molt decebut i m’enfado quan alguna cosa no em surt bé.
ALEX (9)
I vosaltres, com us sentiu, quan esteu frustrats? Expliqueu-nos-ho!
www.cavallfort.cat/forum