Cavall Fort 1364
L’art
Si a l’època de l’artista Rembrandt van Rijn hi hagués hagut càmeres, segur que Rembrandt hauria sigut un gran fotògraf, autor de centenars d’autofotos i de retrats. Però, com que no n’hi havia, va fer servir el pinzell. I va fer unes pintures tan meravelloses que han passat a la història.
Dos autoretrats
Autofotos del segle XVII
Rembrandt va ser un gran pintor de retrats. Retrats d’una sola persona, retrats de grup, però sobretot autoretrats. Això vol dir que ell mateix era el seu model mirant-se al mirall. Se’n va fer més de cent, i tots diferents.
Els autoretrats servien a Rembrandt per a experimentar i perfeccionar la seva tècnica com a pintor, dibuixant i gravador, alhora que li permetien una gran llibertat creativa.
Fixeu-vos en aquests dos autoretrats d’èpoques diferents. Rembrandt mostra el pas del temps en el seu rostre i utilitza la tècnica del clarobscur, és a dir, els efectes de la llum i les ombres per a fer-lo més expressiu.
Autoretrat, 1628 |
Autoretrat com a apòstol sant Pau, 1661 |
En l’autoretrat de jove, la llum li destaca una zona de la cara i uns quants rínxols dels cabells, però gairebé no se li veuen els ulls. Sembla que es vulgui amagar.
En l’autoretrat de gran, Rembrandt ja té cinquanta-cinc anys i el rostre envellit i ple d’arrugues. Se’l veu una mica trist i abatut, però en canvi els seus ulls ens miren com si volgués dir alguna cosa.
Quina sensació us transmeten, els autoretrats? Us fa l’efecte que és la mateixa persona, tot i pintar-se en dos moments ben diferents?
Rembrandt van Rijn (1606-1669) va ser un artista holandès. Aquest any, en què es commemora el 350è aniversari de la seva mort, molts museus han organitzat exposicions entorn de la vida i l’obra d’aquest reconegut artista. Una de les exposicions més destacades és la que es fa al Rijksmuseum d’Amsterdam, anomenada “Tots els Rembrandts”. Aquestes obres que us mostrem són algunes de les que s’hi poden veure.
Un retrat de grup en acció
Foto amb els col·legues
Ronda de nit, una de les obres més reconegudes de Rembrandt, va ser un encàrrec del gremi dels vigilants d’un barri d’Amsterdam per a decorar una de les sales de l’Ajuntament.
Aquest no és el títol original. Com que l’obra s’havia embrutat i enfosquit, semblava de nit i li deien Ronda de nit! Però un cop netejada, es van adonar que l’escena passa en un cobert ombrejat, on arriben alguns raigs de sol.
La companyia del Districte II sota el comandament del capità Frans Banninck Cocq,
coneguda com a Ronda de nit, 1642
Rijskmuseum, Amsterdam
Tot i ser un retrat de grup, cadascú està fent una cosa diferent. Fixeu-vos-hi bé i observeu el que ens crida més l’atenció d’aquesta escena:
La sensació de moviment
Fixeu-vos en la boca oberta del capità, Frans Banninck Cocq: dona l’ordre al lloctinent Van Ruytenburch perquè tota la milícia es posi en marxa 1. El tambor ja sona 2, el gos està en alerta 3, els soldats posen la pólvora a les armes 4, les llances s’alcen amunt… Endavant, companyia!
La mà del capità 5
Amb el seu gest, indica que tothom ha d’estar a punt. Sembla que també ens convidi a entrar al quadre per anar amb ells, oi?
La nena misteriosa 6
És com l’emblema, la mascota de la milícia. Porta un saquet amb pólvora, una arma i una gallina, que fa referència a un joc de paraules amb el nom del gremi. Diuen que podria ser un retrat de Saskia, la dona de Rembrandt, que havia mort feia poc.
Un suposat autoretrat 7
Veieu Rembrandt ben amagat? Els experts diuen que podria ser ell: no ens estranyaria gens, amb la seva fal·lera de fer-se autofotos!
La situació dels personatges
A diferència d’altres retrats de grup de l’època, en què els personatges es posaven tots al mateix nivell per no fer diferències, aquí Rembrandt va col·locar els personatges repartits per tota l’escena; això feia que alguns es fessin menys presents que d’altres. Per què ho va fer? Per donar profunditat al quadre? Perquè fos més bonica la composició? Per poder-hi col·locar tots els personatges?
El contrast entre les figures
N’hi ha que estan més il·luminades i llueixen la indumentària, i d’altres més enfosquides perquè potser no són tan importants. Aquí Rembrandt també fa servir la tècnica del clarobscur per a il·luminar el que vol que ens cridi l’atenció.
Joc de línies en diagonal
La manera com les figures sostenen les armes i els bastons està ben estudiada: sense que ens n’adonem, ens porten els ulls cap al centre del quadre, on hi ha els personatges importants!
Fixeu-vos bé en tots els detalls: segur que encara hi descobrireu més coses!
Mireu-lo de ben a prop sense moure-us de casa en aquest web del Rijksmuseum!
https://ja.cat/rondadenit (en anglès)
Text: MONTSERRAT MORALES
Fotografies: RIJKMUSEUM, AMSTERDAM