El Tatano 179
El conte
Avui el pare porta l’Arnau a l’escola. Feia temps que no hi anaven junts. Des que el pare està trist, no surt gaire de casa.
A l’Arnau no li agrada veure el pare trist. Abans, quan vivien al pis, el pare sempre reia, explicava contes i parlava de les vacances. Volia fer un safari fotogràfic a l’Àfrica!
Ara que s’han quedat sense pis i viuen amb l’àvia, el pare no riu, ni explica contes, ni parla de safaris. Com que ja no té feina, no tenen diners per a fer vacances.
Avui, però, el pare ha sortit de casa. La mare treballa i l’àvia té metge, així que ningú més no podia portar l’Arnau a l’escola.
–Vigila, papa! Els lleons se’ns volen menjar! –crida el nen.
De camí a l’escola, l’Arnau juga a imaginar que el pare i ell van de vacances.
El pare mira el nen com si s’hagués tornat boig. És clar, ell no sap que són en un safari. Els cotxes no són cotxes, són lleons.
–Mira, un rinoceront! Com corren, aquells lleopards! –l’Arnau assenyala una furgoneta i tres motos que passen a tota velocitat.
El pare arronsa les espatlles. Ell no veu ni rinoceronts ni lleopards.
–Bon dia, senyores gaseles! –l’Arnau saluda els ciclistes que van pel carril bici.
Aquest cop, el pare sí que les veu, les gaseles! També les saluda.
–Allò és un elefant, oi? –pregunta ara el pare assenyalant un autobús.
–Un elefant ben gros! –contesta l’Arnau.
–I aquest animal groc i negre, què és? –el pare mira un taxi que s’ha aturat a prop d’ells.
–Un tigre! Corre, papa, que ens empaita!
Pare i fill corren fins a l’escola. Es fan un tip de riure, com les hienes!
Abans d’entrar a classe, l’Arnau fa un petó al pare.
–Tant se val si no tenim diners per a anar a l’Àfrica, papa. Podem fer safaris a Barcelona.
El pare no diu res, però somriu i abraça el nen ben fort. A l’Arnau li agrada veure el pare content. Demà, si al pare no li fa mandra sortir de casa, aniran a l’escola en un vaixell pirata. Segur que en trobaran algun!
Fi
Vols escoltar el conte? Te’l llegim en veu alta!
Text: CHUS DÍAZ
Il·lustració: LLUÍS FARRÉ