Cavall Fort 1396
Minimegacracs
Al Marc us el podeu trobar ballant pel menjador de casa, a la seva habitació, a la dutxa, al passadís de l’escola, i al pati, al carrer, pujant i baixant amb l’ascensor… Balla amb música, però si no hi ha música també, perquè diu que la sent a dins, que el cos sempre li demana ballar, i que no pot parar!
“M’agrada tant ballar que, quan només tenia cinc anys, vaig demanar a la mare si podia aprendre dansa en alguna escola. I, com que a ella també li agrada moltíssim ballar, em va entendre de seguida i no va tenir cap problema a apuntar-m’hi.”
Va començar a anar a una escola d’Esplugues de Llobregat, però va veure que allà feien dansa moderna i ball esportiu, i el Marc tenia clar que volia estudiar ballet clàssic, perquè “el clàssic és la base instrumental de la dansa”.
Aleshores el van apuntar a l’escola de dansa i cant Eva Gris, de Cornellà de Llobregat, que ja és gairebé la seva segona casa. I, gràcies a ser alumne d’aquesta escola, l’estiu del 2017 ja va tenir l’oportunitat de participar en l’espectacle Nit de musicals, que es va presentar al festival Grec. “També vaig participar en el musical Tom Sawyer, de la companyia Lazzigags, que vam fer a l’auditori de Cornellà. També he fet de ballarí del Club Super3 a Tarragona i a Barcelona. I vaig estar al Catalunya Aixeca el Teló que es va presentar al Liceu ara fa un any. Ah, i també vam estar una setmana a Escòcia fent un taller de dansa, ‘The dance summer school’.”
I després de totes aquestes experiències, que, tal com diu ell mateix, el fan la persona més feliç del món, ara que ja té dotze anys i molt bona base com a ballarí, li acaba de caure del cel un magnífic regal, que és formar part del repartiment del musical Billy Elliot interpretant el paper protagonista (que es repartirà entre altres companys). “I això que em vaig presentar quan ja s’havia tancat el càsting, perquè no ens en vam assabentar abans. Però vam enviar una petició i va coincidir que altres nens ballarins també demanaven fer la prova fora de termini, i ens van donar una oportunitat i…” va resultar que en van escollir uns quants, entre ells el Marc!
Des d’aleshores es prepara al màxim, assajant quatre hores i mitja diàries de dilluns a divendres, i els dissabtes fa classes de cant i a vegades també assagen amb les ballarines per repassar tots junts les coreografies. Entre setmana fan classes de claqué, clàssic, interpretació, cant i també acrobàcia:
“Ara estem aprenent a fer el salt mortal. I estic molt content, perquè no m’imaginava que jo pogués fer tot això: acrobàcia, claqué…!”
I, quan no té classes, continua ballant i ballant sense parar. Per exemple, es posa una cançó, va escoltant la música i es deixa portar mentre va inventant una coreografia, fins que li agrada prou per a gravar-la amb el mòbil perquè li quedi fixada. “I de vegades m’encanta tant aquella cançó que li faig una altra variació de coreografia.”
No cal dir que el seu somni és ser ballarí professional:
“M’agradaria anar-me’n a Londres o als Estats Units per fer ball. Però també ser actor per sortir a pel·lícules, sèries i també per fer musicals. M’agradaria molt poder combinar les dues coses.”
Et desitgem molta merda, Marc! I que, amb el teu entusiasme desbordant i contagiós, continuïs ballant sense parar la dansa fascinant de la vida!
Text: ANNA FITÉ
Fotografies: ANNA FITÉ i FAMÍLIA GELABERT RUEDA
Dibuixos: ROGER ZANNI