Cavall Fort 1355
Minimegacracs
Al Tomàs, de petit, li feien por aquelles figures enormes que per la festa major ballaven tot desfilant pel passeig. Però actualment, a deu anys, ell mateix és un dels que les fa ballar, perquè el Tomàs… és geganter!
I ara ho fa ell, això d’acostar-se a la gent que els mira i això d’inclinar-se una mica, per fer-los impressió. “Però si veig que un nen s’espanta torno enrere i continuo la cercavila”, diu, murri.
Perquè a P4 la por als gegants es va transformar en fascinació, i ballava sovint per casa ficat dins d’un xurro d’aquells de psicomotricitat, que més endavant va canviar per la trona del seu germà: “la cobria amb una manta i m’hi ficava a sota i em posava a ballar”.
“Un dia els pares em van dir que estaria bé fer un gegant de debò per a no haver d’estar tot el dia amb la trona del meu germà amunt i avall.”
Aleshores van construir un gegantó i li van posar el nom de Salut. I fa un any i mig que el Tomàs forma part de la colla gegantera del Rodal de Sabadell i és el més feliç del món ballant pels carrers amb altres gegants i capgrossos.
“Em fa gràcia veure com la gent sempre mira cap amunt, on hi ha el cap del gegant, i no pas la reixeta per on els mirem nosaltres.”
Amb la colla, ha après a portar bé els gegantons, començant per controlar l’equilibri quan els aixeca per no caure o perquè no se li tombin. “I, quan veus que ja camines bé, pots començar a fer les voltes i vas evolucionant inventant-te passos, moviments diferents…”
La seva passió és tan gran que no li agrada només portar els gegants sinó tot el que està relacionat amb el món geganter. I fins i tot té llibres gegants! I també té tota la col·lecció de 100 gegants: petita guia dels gegants de Catalunya, que va començar a sis anys, quan li van regalar el primer volum. “M’agrada molt perquè et dona informació de cada gegant, capgròs, drac, o dels singulars de la festa amb l’any d’estrena, el constructor, els dibuixos dels gegants amb el seu nom i el lloc d’on són”.
Pots preguntar-li el que vulguis, que t’ho explicarà amb tot detall, com per exemple quin és el seu origen, perquè es veu que els gegants no sempre han sigut així:
“Abans, a finals de l’edat mitjana, els gegants eren senyors i nens amb xanques. Portaven una torxa i anaven caminant, i el vestit els arribava fins als peus i se’ls veien les xanques.”
Però es veu que “les famílies dels que anaven amb xanques es queixaven perquè durant tota la cercavila caminaven amb la mateixa postura i no sempre et podies aguantar dret. I llavors van decidir construir-los més o menys com els que veiem avui”.
També fa una col.lecció de gegantons de miniatura, que va començar amb els gegants del Pi. Ara ja en té vint parelles i de vegades els agafa i munta una cercavila per casa. A més, estudia trompeta i fins i tot aquesta afició l’ha lligada amb els gegants, perquè ha après a tocar l’himne dels Gegants Bojos de Solsona, uns dels seus preferits.
Segurament d’aquí a uns anys veurem el Tomàs portar un gegant dels grans, però diu que ha d’esperar ser més alt i sobretot tenir més força, perquè pesen uns 45 quilos! I de moment no té cap pressa, perquè ja s’ho passa més que bé portant els seus gegantons.
Que per molts anys gaudeixis de la festa de la vida, Tomàs, amb el teu entusiasme GEGANT!
Text i fotografies: ANNA FITÉ
Dibuix: ROGER ZANNI