Cavall Fort 1380
Minimegacracs
La Gemma acaba de fer dotze anys i va néixer amb sordesa profunda, però si el 30 de maig aneu al Palau de la Música la podreu veure i escoltar entre els membres de la Jove Orquestra Graeme Clark, on ella… toca el violoncel!
Quan tenia nou mesos la van operar per posar-li un implant coclear, “que és un aparell que, si tu no hi sents, te’l poses i hi sents bé”, explica la Gemma amb un somriure dolç que no se li esborra en cap moment de l’entrevista. I a tres anys ja es va enamorar d’aquest instrument en escoltar com l’assajava al seu pis de Folgueroles la seva germana Martina, que també porta un implant com ella.
“M’han explicat que jo agafava l’arquet de la meva germana perquè també el volia tocar.”
Però el violoncel de la Martina era massa gran per a la seva edat, i no li anava bé. “Aleshores em van preguntar si en volia aprendre, com ella, a l’escola de música de Manlleu amb la professora Eulàlia Subirà, i vaig dir que sí i m’hi van apuntar.”
Com que l’operació els la van fer a l’Hospital Sant Joan de Déu, cada any hi fan controls amb la doctora Maria Antònia Claveria, que fa uns mesos va constatar que uns quants nens i joves a qui havien posat l’implant estan aprenent a tocar un instrument. Aleshores va tenir una idea molt bonica: proposar-los de crear una orquestra formada només per membres amb implants coclears, per mostrar que tenen la mateixa possibilitat de gaudir de la música, escoltar-la i també tocar-la, que els altres nens. “Som músics de diferents localitats. L’orquestra està formada per saxo, flautes travesseres, violoncels (que som la Martina i jo), guitarra, piano, clarinet i trompeta.”
QUÈ ÉS UN IMPLANT COCLEAR?
L’implant coclear creat pel Dr. Graeme Clark, professor australià en otorrinolaringologia, és un dispositiu d’alta tecnologia que transforma els senyals acústics en senyals elèctrics que estimulen el nervi auditiu i que permeten que les persones sordes o amb dificultats auditives hi puguin sentir.
Al juny ja van fer el primer concert a l’auditori de l’hospital, on cada membre de la jove orquestra interpretava una peça individualment. ”Jo vaig interpretar Humoresque, d’Arnold Trowel, i al final vam tocar tots junts We are the champions, de Queen”.
Resulta que entre el públic hi havia Jordi Cos, president i viola de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), que justament aquest any commemora els 250 anys del naixement de Beethoven, que es va tornar sord. I va trobar molt interessant poder representar d’una manera simbòlica la unió de la sordesa i la música integrant-t’hi aquesta orquestra amb nens sords que també toquen música.
I des del passat novembre Jordi Cos és també el director de la JOGC, i ara fan assajos amb ell els dissabtes al matí per preparar la col·laboració al concert del Palau de la Música.
“Per a l’orquestra vam triar el nom de Graeme Clark perquè és el doctor que va inventar l’implant coclear.”
La Gemma està molt emocionada, tot i que no és la primera vegada que estarà a l’escenari del Palau. “La primera va ser fa tres anys, amb una trobada d’escoles de música de Catalunya que segueixen el mètode Suzuki, com la meva. I la segona, el 29 de setembre, quan la Simfònica del Vallès va presentar els actes del 250 aniversari i va convidar la nostra orquestra a estar amb ells dalt l’escenari i van explicar al públic per què érem allà.” La seva actuació serà en acabar el concert de La novena simfonia de Beethoven: quan es facin els bisos la JOGC pujarà a l’escenari per interpretar l’Himne a la joia juntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Quina joia, quin goig! Sou un gran exemple per als que encara creuen que hi ha coses impossibles, Gemma. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta vivència tan extraordinària!
Text: ANNA FITÉ
Fotografies: FAMÍLIA VILAR RICART i ANNA FITÉ
Dibuixos: ROGER ZANNI