Cavall Fort 1459
L’article
Ja heu llegit la segona part d’aquest article? La teniu aquí!
Coneixem el nostre patrimoni arqueològic subaquàtic!
Us parlem de tres derelictes importants en què hi ha treballat el CASC.
Culip IV
Aquest petit vaixell de l’època romana es va enfonsar a la zona de Cadaqués, sembla que per culpa d’un temporal. Transportava ceràmica de diferents tipus, àmfores amb oli procedent de la Bètica (l’actual Andalusia) i llànties de Roma. Quan es va enfonsar, el Culip IV va girar i va caure del revés: per això no s’ha conservat la fusta del vaixell però sí tot el carregament.
| Una de les troballes del Culip IV és aquest cargol marí. Veieu que té un extrem retallat? El feien servir com a botzina de senyals: quan bufaven pel forat, emetia un so potent! |  |
 |
Què diríeu que són, aquests objectes tan ben decorats? Són llànties! S’omplien d’oli d’oliva, s’hi col·locava una metxa que s’encenia i es feien servir com si fossin espelmes. |
UN DESCOBRIMENT IMPORTANT
Als arqueòlegs no els acabava d’encaixar que un vaixell tan petit com el Culip IV hagués viatjat amunt i avall pel Mediterrani carregant objectes tan diferents. Per això van investigar i finalment van entendre com funcionava el comerç en aquella època: hi havia ports principals i ports secundaris. Als ports principals, que tenien capacitat per a emmagatzemar grans quantitats de mercaderies, arribaven vaixells de tot arreu amb carregaments importants. Des d’aquests ports, les mercaderies es redistribuïen a ports secundaris a bord de vaixells més petits com el Culip IV.
Deltebre I
Aquest vaixell anglès es va enfonsar a la desembocadura del riu Ebre l’any 1813, durant la Guerra del Francès. Transportava munició i altres materials per a la guerra: bales de canó i de mosquet, barrils de pólvora, ferradures de cavall, canons… És un dels jaciments dels quals se n’ha recuperat més material i millor conservat. Els arqueòlegs hi van trobar molts objectes relacionats amb la vida a bord.
| Aquesta sabata de cuir és molt especial! Té el taló revestit amb plom. Sembla que pertanyia a qui treballava al magatzem de pólvora del vaixell. El plom protegia els claus de ferro de la sola per a evitar que provoquessin una guspira i encenguessin la pólvora. |  |
 |
Al Deltebre I es van trobar moltes ampolles de vidre, però només una conservava el tap i el cotingut. Quan el van analitzar, van descobrir que era fondellol, un vi molt preuat que es feia a Alacant. |
ENCARA N’HI HA MÉS!
Del Deltebre I se’n saben moltes coses gràcies a la documentació històrica. Es va enfonsar quan el comboi al qual pertanyia es va replegar ràpidament per fugir de l’enemic. Els vaixells del comboi van tenir la mala sort d’entrar en una zona amb poca fondària i moviments de sorra que no coneixen, i això va fer que 18 d’aquests vaixells hi embarranquessin. La majoria van ser rescatats, però cinc es van enfonsar; el Deltebre I n’era un. Sabeu què vol dir, això? Que encara hi ha quatre vaixells més que esperen sota l’aigua!
Illes Formigues II
Aquest vaixell romà es va enfonsar a la zona de les Illes Formigues. Transportava diferents tipus d’àmfores provinents de la Bètica que contenien salaons i salses de peix. Els arqueòlegs del CASC encara excaven i estudien aquest jaciment, de manera que no en tenen tota la informació. Tot i així, creuen que l’Illes Formigues II es va enfonsar perquè va xocar contra un escull. Se’n van conservar tant la fusta del vaixell com el carregament.
| Al fons d’aquesta àmfora, adherides a la resina que impermeabilitzava les parets, es van trobar espines de peix! Gràcies a això, els arqueòlegs van saber que contenia verat en salaó. Dins l’àmfora també hi havia pinyols d’oliva: probablement feien servir olives per a adobar el salaó. |  |
 |
|
NO US LA PERDEU!
La seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona acull una exposició sobre l’arqueologia subaquàtica on trobareu més de doscents objectes procedents d’excavacions del CASC.
Naufragis. Història submergida
Fins al 30 de juliol
MAC Barcelona
Pg. de Santa Madrona, 39-41
naufragis.cat
Text: CHUS DÍAZ
Il·lustració: CARLES ARBAT
Fotografies: ARXIU MAC-CASC / MARTÍN GONZÁLEZ