Cavall Fort 1465-1466
L’article
La fascinant aventura de Brendon Grimshaw
Això que llegireu és la increïble història de Brendon Grimshaw, un home que ho va deixar tot per anar-se’n a viure a una illa deserta. I de com la va convertir en un parc natural on hi ha més de cent tortugues gegants i milers d’ocells.
Un cul inquiet
De petit, en Brendon era un belluguet. L’avorrien la física i les matemàtiques i, en canvi, li encantava perdre’s pels boscos dels afores de Dewsbury, la seva ciutat, a Anglaterra, i escriure, escriure molt. Tant és així que, a l’edat de quinze anys, ja treballava en un diari local. Però, com hem dit, aquest anglès era el cul d’en Jaumet, i aviat va decidir que volia veure món.
Després d’un temps d’anar amunt i avall, va anar a parar a Kenya, a Àfrica, on va començar a fer de periodista per a dos diaris molt importants. Durant força anys, passava els dies davant de la màquina d’escriure i les nits assistint a sopars de luxe amb gent important. Fins que el 1962 va prendre una decisió que li canviaria la vida de dalt a baix.
“Busco illa a un preu raonable”
Tenia trenta-set anys quan va agafar uns dies de vacances per visitar uns amics a les Seychelles, un conjunt de cent quinze illes que hi ha a l’oceà Índic. Aviat va començar a preguntar si n’hi havia alguna en venda. Aquell lloc li semblava fantàstic!
Com que totes eren molt cares, ja estava a punt de deixar-ho córrer i tornar-se’n a Kenya. Però llavors un conegut li va dir que sabia d’una illa molt petita que es venia per 8.000 lliures, uns 9.100 euros. De seguida va demanar que el duguessin en barca a conèixer la Moyenne (que vol dir “mitjana” en francès) i, tan bon punt va posar-hi els peus, va dir: “Sí, aquí és on vull estar”.
Deu anys més tard, Brendon Grimshaw ho va deixar tot per anar-se’n a viure a aquell tros de terra enmig de l’oceà. Tenia quaranta-set anys.
 |
|
Company inseparable
Si bé l’illa era deserta, en Brendon no va trigar a buscar-se companyia: un jove de Seychelles de dinou anys, fill d’un pescador, li va començar a fer d’ajudant i ben aviat es van fer molt amics.
La Moyenne era gran com quinze camps de futbol i s’hi podia fer la volta en mitja hora llarga. El problema era que hi havia un embolic d’arbustos tan gran que era impossible passejar-s’hi. Així, els primers dos anys en Brendon i el seu amic René es van dedicar a netejar el bosc i a traçar-hi camins. Això els va permetre descobrir-hi tresors amagats, com una casa antiga i les tombes de dos pirates.
“Doctor, què em passa?”
En poc temps, en Brendon es va aprimar molt i es va amoïnar: i si s’havia posat malalt? Va anar a veure el metge, que el va tranquil· litzar: “A vostè el que li passa és que s’ha posat en forma! Fa exercici físic, menja mangos i peix… Continuï així!”.
Tal dit, tal fet: els dos amics van continuar la feina i, un cop van tenir l’illa transitable, s’hi van fer una caseta i van començar a plantar-hi arbres. Cocoters, palmeres, mangos… N’hi van posar fins a setze mil! I aleshores va ser el moment d’atraure els animals.
En Brendon i en René van visitar altres illes buscant espècies autòctones, és a dir, fauna que habités a les Seychelles. Van començar pels ocells i van continuar per les tortugues gegants, que estaven en perill d’extinció. Fins a cent onze tortugues van passar a conviure amb els dos homes.
La vida a l’illa
Cada matí, en Brendon tenia la mateixa rutina: es llevava a la sortida del sol i recorria l’illa per assegurar-se que les tortugues i els ocells tenien prou menjar. Després, treia les males herbes i mirava si havia de podar algun arbre. També dedicava una bona estona a la infermeria que havia muntat, on tenia les tortugues malaltes, i a la guarderia, on hi havia les més petitones.
La Moyenne havia passat de ser una illa abandonada a ser un paradís al mig de l’oceà. I, és clar, això va cridar l’atenció de molta gent. Especialment de persones riques, riquíssimes!, que el visitaven i li deien: “Li compro l’illa. Quant en vol?” Li oferien moltíssims diners, més dels que podeu imaginar, amb la idea de construir-hi un gran hotel de luxe. La resposta d’en Brendon sempre era la mateixa: “Per què els vull, jo, tants diners? Aquí no tinc ni electricitat ni aigua corrent, però soc molt feliç!”.
 |
|
Cal protegir l’illa!
Però hi havia una cosa que, a mesura que es feia gran, el feia patir una mica. “Què els passarà a les meves tortugues, arbres i ocells quan em mori? No tinc ningú a qui deixar la meva illa…”
Va anar a parlar amb els governants de les Seychelles i va aconseguir que la Moyenne s’inclogués a la reserva natural de Sainte-Anne, que aplegava quatre illes més. D’aquesta manera, quedava protegida. Però, és clar, també calia vetllar pel funcionament de l’illa. Per això va crear una organització, formada per experts en ecologia i amics íntims, perquè en continuessin tenint cura.
La Moyenne, avui
En René va morir l’any 2007. En Brendon va enyorar molt el seu amic. Al cap d’uns anys, el 2012, Brendon va morir i el van enterrar al costat de les tombes dels pirates. Però es va complir el seu desig: actualment, l’illa és un parc natural molt ben cuidat que es pot visitar, però està totalment prohibit fer-hi cap hotel o allotjament.
 |
|
Text: LARA TORO
Il·lustració: JAUME BALAGUER