Cavall Fort 1397
L’article de butxaca
L’any 1980 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar per primera vegada a la història l’erradicació mundial d’una malaltia, la verola, i així va deixar enrere el dolor de milions de morts.
La malaltia dels “marcats”
La verola la provocava el virus variola. Apareguda fa milers d’anys al Pròxim Orient, s’havia escampat arreu a partir dels intercanvis comercials. Era molt contagiosa i provocava la mort d’una tercera part dels infectats. Els seus símptomes eren: febre, nàusees, mal d’ossos i, finalment, unes marques vermelles que es convertien en pústules (com un gra de pus) i deixaven cicatrius als supervivents, els “marcats” per la verola.
Més letal que qualsevol guerra
Les poblacions d’Europa, d’Àsia i del nord de l’Àfrica, com que feia segles que estaven en contacte amb la malaltia, ja hi eren força immunes (és a dir, que molta gent havia generat anticossos contra la malaltia). En canvi, les poblacions americanes mai no hi havien tingut contacte. Per això, una gran part d’aquestes poblacions va morir quan els espanyols i altres europeus van arribar a Amèrica a partir del 1492 i van portar aquesta malaltia. Va ser pitjor que una guerra.
Vacuna de vaca
El 1796 Edward Jenner, un metge anglès, va sentir que les noies lleteres no agafaven la verola perquè les vaques els encomanaven la verola vacuna, molt més lleu, i en quedaven immunitzades. Després d’observar-ho, el doctor Jenner va inocular pus d’una lletera infectada al braç d’un noi sa de vuit anys, que no es va contagiar: el seu cos havia generat anticossos. I la primera vacuna, paraula creada pel mateix Jenner, s’acabava d’inventar!
Anys i panys de campanyes
Des del 1800 es van començar a fer campanyes mundials de vacunació massiva, fins que es va acabar trencant la cadena de transmissió del virus.
Actualment només es conserven mostres de verola en dos laboratoris secrets d’alta seguretat, a Rússia i els Estats Units.
Text: ROGER PORTA
Il·lustració: PEP BROCAL