Cavall Fort 1464
Sortim de casa
L’excursió travessa aquests boscos seguint trams d’un itinerari que van treballar els alumnes de l’institut de Pont de Suert i, finalment, enllaça amb un sender que accedeix al cim principal del Cap de la Faiada. A més d’una construcció i unes antenes, més allunyades, a l’entorn summital hi trobarem un vèrtex geodèsic. Aquesta talaia és un privilegiat mirador.
Fitxa de l’activitat
Tipus de descoberta: Excursió per dins de boscos que acaba amb un cim de vistes espectaculars.
Lloc: Espai natural de la Faiada de Malpàs (Alta Ribagorça).
Situació: Al sud-oest de la comarca de l’Alta Ribagorça, a tocar del Pallars Jussà.
Forma d’arribar-hi: El punt d’inici és l’aparcament de la Font de la Mena, al quilòmetre 345 de la N-260, a 2,5 km del Pont de Suert en direcció a la Pobla de Segur.
Equip necessari: Mapa, brúixola i cantimplora amb aigua. La roba ha de ser adequada al temps; no hem de passar fred ni tampoc calor. Ens la traurem o posarem en funció de les condicions. Botes de muntanya, impermeable i una motxilla còmoda.
Època recomanable: És una excursió per fer en qualsevol època. Eviteu de fer-la amb pluja, neu, boira o després de pluges fortes o nevades. No s’ha de sortir d’excursió amb mal temps.
Temps estimat: De l’aparcament de la Font de la Mena a Montiberri, 50 min. De Montiberri al mirador de la Feixa Rasa, 1 h i 15 min. Del mirador al cim del Cap de la Faieda, 15 min. La tornada passant per Casòs, 2 h. Total, quatre hores llargues de caminada però cal comptar temps per a les aturades.
Dificultat: El desnivell és important tot i que no s’ha de fer cap pas complicat, ja que l’excursió va tota per camins. No obstant, cal vigilar si ha plogut i està moll, i, sobretot, cal vigilar de no perdre’s perquè estem en entorns de muntanya.
Desnivell acumulat: 860 m.
Cartografia: Mapa comarcal de Catalunya: Alta Ribagorça (05), escala 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Rutes de Wikiloc: Cap de la Faiada de Malpàs per Montiberri i Casòs; Ruta de la Fauna de Montiberri.
Itinerari
Des de la zona de lleure de la Font de la Mena, prop de les ruïnes del monestir de Lavaix, i a 3 quilòmetres del Pont de Suert, camí de la Pobla de Segur per la N-260, hi ha un ampli aparcament. Aquí s’inicia la Ruta de la Fauna de Montiberri, que primer trepitja uns metres de carretera però ben aviat creua un pontet i ens situa sota el vessant on ja s’inicia el bosc, tot seguint les indicacions (pals amb una peülla) del Camí de la Fauna. Aviat comencem a guanyar altura i panoràmica sobre la vall ribagorçana i el pantà d’Escales. La pujada és constant però va buscant zones ombrívoles, i algunes ziga-zagues ens remunten fins a un tram amb menys pendent que desemboca a una zona de camps, previs al poc que queda del poble de Montiberri, abandonat i en ruïnes.
A partir de Montiberri, el camí, també senyalitzat, puja directe al Cap de la Faieda, on s’entreveuen les antenes. La font del poble de Montiberri, actual abeurador per al bestiar, és el punt d’inici d’aquest camí forestal que ens menarà fins al cim d’aquesta gran muntanya calcària. Un tram de camí empedrat malmès, amb parets de pedra seca, arrenca amunt i travessa diverses vegades una pista d’aprofitament forestal entre un bosc de pi roig, producte de repoblacions fetes a mitjans del segle XX, que s’estén per la partida dels Espigolars. El tudó o el teixó són hostes freqüents d’aquestes contrades, i del darrer potser en podem identificar les particulars deposicions, ja que fa latrines cavant un forat i hi acumula les femtes.
A mesura que guanyem altura per l’obaga de Montiberri, el sotabosc es torna més humit i comencen a aparèixer els primers faigs. Són arbres robustos, d’escorça grisa i llisa, que en èpoques fredes perden les fulles i també els fruits: les riques fages, un aliment fonamental per a molts dels animals que viuen en aquestes contrades boscoses, com el cabirol, del qual també en trobarem restes. A poc a poc anem entrant a la fageda més espectacular, amb uns arbres de formes capricioses fantàstiques. Durant una estona el camí ha anat fent una llarga diagonal cap a l’est. Creuem un tallafocs que acompanya la línia elèctrica que alimenta els repetidors de comunicacions i serveis existents en la zona cimera i, abans de girar a l’oest per guanyar el cim, podem accedir al mirador de la Feixa Rasa, a la nostra esquerra, des d’on veiem Malpàs, tots els pobles del voltant i ja les muntanyes més altes dels Pirineus.
Passat el mirador, el camí no té pèrdua i el bosc comença a esclarissar-se mentre despunten els afloraments calcaris. En uns deu minuts ja arribem al prat Llong, una prada allargassada amb pletes naturals que servien per a tancar el bestiar. Al fons veiem unes antenes metàl·liques i unes construccions, però abans arribarem al cim del Cap de la Faiada (1.699 m), on hi ha un vèrtex geodèsic i una malmesa taula d’orientació que ens ajudarà a interpretar el paisatge que ens envolta.
Darrere dels repetidors gaudim d’unes magnífiques vistes sobre el Pont de Suert i el pantà d’Escales i s’obre un paisatge a 360 graus fantàstic. D’esquerra a dreta, el Turbó inicia una panoràmica del Pirineu central que abraça del Mont Perdut als Besiberris passant pel Castanesa, el Vallhiverna, el massís de la Maladeta i l’Aneto al centre, just davant nostre. Seguim amb el Comaloforno, els Besiberris i el Tumeneia per situar-nos en l’entorn més proper, amb el barranc de Viu de Llevata enfonsat sota nostre, els pobles de Malpàs, i Adons i la muntanya de l’Avedoga amb el seu entorn, que enllaça amb la serra de Sant Gervàs, on s’amaga el forat del Pertús… I tornem al pantà i a la vall ribagorçana.
Podríem allargar l’excursió anant ara cap a Viu de Llevata pel camí del bosc o pel coll de Sant Roc de Viu tot fent un camí circular fins a Montiberri, però decidim baixar per on hem vingut i, just abans d’arribar a Montiberri, desviar-nos a Casòs, per gaudir de la singularitat de la flora i els prats, en una petita variant que torna a enllaçar amb la ruta de la fauna per retornar a l’aparcament.
ATENCIÓ:
L’objectiu d’aquests itineraris és fer conèixer indrets molt atractius. Les rutes que us proposem no presenten grans dificultats per als infants, però és necessari que vagin acompanyats sempre d’alguna persona adulta per a evitar qualsevol risc. S’han de seguir les recomanacions que fem i, no cal dir-ho, respectar l’entorn i procurar no deixar rastres de la nostra visita.
Molt important: quan sortim d’excursió cal avisar sempre algú del lloc on anem!
Text i fotografies: JORDI QUERA
Mapa: EDITORIAL ALPINA