Cavall Fort 1340
Minimegacracs
La Laura llisca amb suavitat i fermesa sobre la pista de gel i combina passos, salts i piruetes amb destresa i sempre amb un somriure que reflecteix clarament la felicitat immensa que sent mentre fa… patinatge artístic sobre gel!
”Patinar és la meva passió”, afirma la Laura amb vehemència. Ho va descobrir quan tenia quatre anys i anava sovint amb la seva mare a la piscina del Poliesportiu Puigcerdà. ”Sempre li demanava que anéssim una estona a mirar com patinaven les nenes a la pista de gel, i em quedava bocabadada i deia: ’Que guapo! Jo m’hi vull apuntar!’.”
Ara té deu anys i a l’agost en farà cinc que practica intensament. Aquest any ja entrena tretze hores a la setmana al Club Patinatge Artístic de Puigcerdà, de dilluns a dissabte, però diu que no se li fa mai pesat. Al contrari.
“Soc al col·le i ja espero que sigui l’hora de venir a la pista. I quan entreno, com que m’agrada moltíssim, em passa el temps volant.”
L’entrenament té una part de preparació del cos, com per exemple córrer per a tenir fons, força, flexibilitat… i una bona part de practicar els exercicis que després s’integraran al programa que les patinadores presenten a les competicions. I diu la Laura que això requereix sobretot ”entusiasme i paciència perquè, per exemple, el primer dia que vaig provar de fer salts dobles no em van sortir cap vegada bé, però ho vaig tornar a provar un cop i un altre i un altre, amb paciència, i al final em van sortir bé. Cada vegada que et surt una cosa nova i difícil fa emocionar perquè t’adones que sí que ho pots fer.”
A mesura que el salt o la pirueta es complica, hi ha més possibilitats de caigudes, però ella cau i s’aixeca i tornem-hi. I amb entusiasme i paciència ha anat millorant tant que ja ha pujat diverses vegades al pòdium per a recollir un trofeu o una medalla en competicions territorials, regionals i fins i tot en un campionat d’Espanya, on va quedar tercera en la seva categoria.
El primer cop que es va presentar a una competició, va sentir vergonya al principi. Però la va superar de seguida i “ara tinc il·lusió i de vegades tremolo una mica, però no és per nervis, sinó pel fred, però de seguida em passa quan començo la meva actuació. I estic molt tranquil·la perquè sé que vaig ben preparada”.
És la més feliç del món quan llisca per la pista realitzant la coreografia amb els salts i les piruetes al compàs de la cançó No hay problema de Pink Martini.
“He d’estar ben concentrada per a preveure bé la preparació dels salts i assegurar molt el moviment.”
I afegeix la Laura: “Perquè, si per exemple he de fer un àxel (salt enlaire d’una volta i mitja o més) i tiro el cos molt endavant, pot ser que caigui”.
És tan gran la seva passió que, a part dels estudis, li queda poc temps per a res més. Bé, una mica de temps per a llegir sí, que també li agrada molt. I per a fer violí i classes d’anglès. Però per a muntar a cavall o fer gimnàstica rítmica (que li encantaria!) no disposa de més hores. I, pel que fa a plans de futur, ”de gran voldré estudiar medicina i m’agradaria ser metge. Però continuaré fent patinatge i també vull ser entrenadora de patinatge i poder combinar les dues coses.”
Mentrestant, la Laura seguirà lliscant dolçament i feliç per la pista de gel, talment com una preciosa fada d’ales invisibles.
Text i fotografies: ANNA FITÉ i FAMÍLIA IZQUIERDO
Dibuix: ROGER ZANNI