Cavall Fort 1448
L’article
“M’interessa molt l’humor i la comunicació no verbal dels personatges”
Com és el teu espai de treball?
Treballo a casa, en un espai obert, força gran i agradable que dona a una terrasseta. És com la portada del Cavall Fort 1422, que parlava dels ornitòlegs de balcó. Aquella portada mostra exactament el que veig des de la taula on treballo. L’única diferència és que jo hi veig un arbre, però no el vaig incloure perquè feia una mica de nosa perquè es veiessin els ocells.
Tens alguna rutina especial quan treballes? Alguna mania o curiositat?
És una ximpleria però no puc treballar amb sabates. Em sembla impossible! He de treballar amb sabatilles. I sempre escolto la ràdio, excepte quan llegeixo el text que he d’il·lustrar, perquè llavors m’hi he de fixar.
Quin procés segueixes quan reps un encàrrec de Cavall Fort?
Abans que res, em llegeixo bé l’article i les indicacions de l’editora. A Cavall Fort és fàcil perquè sempre envieu molta documentació del que s’ha de fer; si convé, jo en busco més. A partir d’aquí, la primera part del procés encara és molt artesanal. Faig uns esbossos a llapis molt petits, només perquè es vegi el punt de vista, i després en faig uns altres de molt acabats. Llavors calco el dibuix, el passo a tinta i l’escanejo. El color, ja fa bastants anys que el faig amb l’ordinador.
I quan fas un còmic, com els de la Rita Pinyada al Tatano?
Primer miro si em va bé la distribució de les vinyetes que proposa la guionista, la Marta Balaguer. A vegades passen coses que la Marta vol explicar en una vinyeta i jo necessito fer-ho en dues. Un cop decidit el número de vinyetes, trio quines poden ser grosses i quines petites en funció de la quantitat de text que hi ha o de si l’escena és molt complicada. Llavors dibuixo les vinyetes i les bafarades. Faig les bafarades simulant el text a la mida que hi anirà, perquè així sé l’espai que em queda per dibuixar. Després passo a tinta les bafarades i finalment faig el dibuix.
Què prioritzes quan fas una il·lustració?
M’interessa molt l’humor i també la comunicació no verbal dels personatges: les cares que fan, com es mouen… A més, quan fas un dibuix, sempre intentes impressionar una mica al públic, que diguin: “Que ben fet!”. No sempre ho aconsegueixo però ho procuro sempre si tinc temps.
Quins són els teus referents com a il·lustradors?
Sento una admiració màxima per Sempé, Cesc i Junceda! Diria que soc bastant hereva de la línea clara, d’una il·lustració descriptiva i molt narrativa.
En què t’inspires quan dibuixes?
La meva filla sempre és una font d’inspiració. Va sortir a tots els meus dibuixos quan era petita! A l’últim llibre encara l’he dibuixada amb els seus amics tocant la guitarra en un parc. La família, en general, i casa meva són molt inspiradores. A més, sempre vaig pel carrer badant i mirant enlaire! Abans duia una càmera de fotos i, si alguna cosa que em cridava l’atenció, en feia fotos i les guardava. Ara, amb el mòbil, és molt fàcil. Sé que són coses que potser un dia faré servir. També miro molts llibres de pintors que m’agraden.
Com se’t va acudir la idea de fer l’article de la Maternitat d’Elna que surt al Cavall Fort 1384?
Amb la meva família, intentem fer una excursió tots junts un cop l’any. Una vegada vam anar a veure la Maternitat d’Elna. Vaig trobar la visita tan commovedora que vaig dir a Redacció que seria bona idea fer-ne un reportatge. Em va encantar fer els dibuixos i la portada!
Text: CHUS DÍAZ