El Tatano 140
La Neus
Ahir va fer un plugim suau. Hi ha pocs tolls però la sorra està humida.
A la colla de la Neus no els passa per alt que és una oportunitat per a fer una pastisseria de bombons de sorra. L’Arnau porta la batuta:
−L’obrador prepara la pasta per a fer el cacau.
−Quan rasco amb els peus, semblo un robot de potes mecàniques –diu la Neus, engrescada.
|
És important seguir tots els passos per cuinar la recepta dels bombons. Quan ja tenen prou sorra, cal donar-li forma. −Ara n’agafem un grapat i el pressionem amb la mà. Veus? Queda agafat. −A mi no se m’enganxa! –es desespera en Miquel. |
 |
 |
Les mans fan rodolar la bola voltes i més voltes. Amb paciència i molta concentració, la bola creix com un petit globus i s’arrodoneix.
−Senyors pastissers, tingueu cura de no fer-ho ni massa fort ni massa fluix –explica l’Arnau. −Sí, quasi ja estem −exclama contenta la Neus. |
| El retoc final és d’experts: empolsinar la bola de sorra seca i fina.
El bomboner Arnau els mostra com fer-ho. −Un pessic de farina de sorra per sobre i llestos! |
 |
 |
La pastisseria de bombons de sorra és tot un èxit. Amb la pràctica, han aconseguit una llarga filera de pilotetes de fang de diferents mides. Quin goig de veure-ho! A l’Arnau li és molt fàcil imaginar-se que són de xocolata.
−Apa, que si fossin de debò… |
El Pinxo els veu de lluny i corre a saludar-los amb l’entusiasme de sempre.
Proven d’aturar-lo sense sort. La meitat dels bombons tornen a ser sorra humida i escampada. La Neus acaba la frase de l’Arnau.
−…si fossin de debò, no ens hauria passat, perquè ja ens els hauríem menjat!
Text: MARIA SALLÉS
Dibuixos: MONTSE TOBELLA