Si no fos per la cabellera que li voleia al vent i els peus de gat que la protegeixen, diries que és un mico. Ho sembla, de tan àgil i alegre com salta d’una presa a l’altra de la roca per anar-se enfilant fins al cim que s’ha posat com a repte. Perquè la Geila és… escaladora!
Va aprendre a caminar i escalar a la vegada, perquè és filla de la Berta Martín (deu cops campiona d’Espanya en diferents modalitats d’escalada) i de l’Israel Macià (escalador i bomber). I diu que li encanta haver nascut en aquesta família perquè “m’agrada molt fer esport i sortir i saltar per les roques”.
El seu oncle David Macià és entrenador d’escalada i els seus cosins també la practiquen. Fins i tot guanyen medalles de tant en tant. Com ella que, a set anys, ja va quedar en primer lloc al Campionat infantil de Catalunya, i l’octubre passat, a vuit anys, va ser subcampiona al Campionat infantil de Catalunya en la categoria sub-12 a Vilafranca.
“Per a mi fer esport és molt bo perquè t’actives i et poses més fort. El teu cap no està pensant en mirar la tele i quedar-te a casa tancat.”
Però el seu objectiu principal no són els premis ni les medalles sinó aprendre a millorar les tècniques per a poder fer les vies i els blocs cada vegada millor. Per això actualment practica dos dies a la setmana en un dels centres d’entrenament Indoorwall que han creat els seus pares. I també, sempre que li ve de gust, s’enfila al rocòdrom que hi ha instal·lat al pati de casa seva, a Sant Martí de Tous.
“I quan es pot escalar, cap a escalar! Cada cap de setmana, si podem: anem a Margalef, Siurana, Osca, Oliana, Tremp, Olot… I també a altres països: França, Suïssa, Estats Units…”
La Geila creu que la millor manera d’anar progressant és practicar i practicar. D’una banda, hi ha la part tècnica, per a saber cordar-te bé l’arnès i comprovar que està ben assegurat, que estàs ben lligat a la corda o que les cintes no estan mal tancades… “Tot això ho has de comprovar abans de començar l’escalada, que si no seria perillós.”
D’altra banda, hi ha la part física, per a anar agafant força als dits, per a saber impulsar-te amb el cos per a anar pujant, per a treballar la resistència, per a aconseguir arribar d’una presa a l’altra saltant si no hi arribes directament estirant els braços…
I també cal practicar les caigudes, perquè en l’escalada de blocs hi ha matalassos però a les vies no.
La Geila escalant a Magic Wood (Suïssa).
“Quan estic escalant, em concentro en tot el que he après i he practicat per intentar arribar a dalt i vaig fent passos. I, si caic, reposo una mica i ho torno a provar.”
En algun moment ha sentit por, però l’ha superada aviat gràcies al lema familiar: ”Esforçar-se sempre”. Això li ha permès viure moments emocionants: “com quan estic a punt d’agafar el top d’una via però em penso que no puc i no puc… i al final aconsegueixo agafar-lo i llavors em sento molt feliç; o quan estic intentant un projecte i no puc, no puc mai, i un dia el faig; llavors estic molt contenta també”.
Amb les ganes i dedicació que hi posa, qui no et diu que d’aquí a uns anys la veurem participar en uns Jocs Olímpics? Precisament ara el Comitè Olímpic Internacional hi acaba d’incloure l’escalada a partir dels Jocs de Tòquio 2020. Estiguem al cas!
Text: ANNA FITÉ
Fotos: ANNA FITÉ i ARXIU DE LA FAMÍLIA MACIÀ MARTÍN
Il·lustració: ROGER ZANNI
Però el seu objectiu principal no són els premis ni les medalles sinó aprendre a millorar les tècniques per a poder fer les vies i els blocs cada vegada millor. Per això actualment practica dos dies a la setmana en un dels centres d’entrenament Indoorwall que han creat els seus pares. I també, sempre que li ve de gust, s’enfila al rocòdrom que hi ha instal·lat al pati de casa seva, a Sant Martí de Tous.