Cavall Fort 1341
La finestra
|
|
Aquest any en fa 200 que es va publicar una de les històries més importants de la literatura europea, una història de terror de veritat. I la va escriure una jove anglesa de divuit anys: Mary W. Shelley. Però, com va sortir del cap de Mary la història d’un científic que fabrica un ésser vivent a partir de cadàvers? Viatgem al segle XIX per saber-ho! |
Un estiu molt fred
Juny del 1816. Som a la Villa Diodati, a Suïssa, a la riba del llac Léman. Hauria de fer calor d’estiu però fa fred i al cel hi ha una pols grisa que no deixa veure bé el sol. Plou sovint, hi ha tempestes. El motiu? L’enorme erupció d’un volcà polinesi, un any abans, que afecta el clima de tot el món.
El poeta anglès Lord Byron ha llogat aquesta vil·la durant uns dies. Però, amb aquest mal temps, ell i els seus amics anglesos passen moltes hores a dins menjant, bevent i parlant de ciència i literatura. Entre aquests amics hi ha Percy Shelley, poeta, i la seva xicota Mary, filla d’escriptors filòsofs.
Electricitat, morts i ciència
Els amics artistes, en aquestes tardes de pluges i tempestes, xerren sobre els temes d’actualitat, com ara l’electricitat, un tema de moda entre científics i intel·lectuals des del segle XVIII. Sobretot hi ha curiositat pel galvanisme, l’ús de l’electricitat per a fer moure els nervis i músculs d’animals o humans. Als nostres amics els agrada molt parlar i fantasiejar sobre aquests temes, una mica macabres, que també estan de moda: el funcionament del cos humà, les investigacions en anatomia, les disseccions, els lladres de tombes…
Una vida trista
La Mary havia nascut el 30 d’agost de 1797 a Londres. Era filla de Mary Wollstonecraft, escriptora i filòsofa que reivindicava el paper de la dona a la societat i que les nenes poguessin accedir a l’educació. Va morir pocs dies després del naixement de la Mary. El pare, William Godwin, també era escriptor i filòsof.
El record i les idees de la mare acompanyen Mary des de petita. El pare li va donar bons coneixements de ciència, literatura i filosofia, i convivia amb les visites a casa d’intel·lectuals importants. A punt de fer disset anys, s’enamora del jove poeta Percy Shelley, amic del seu pare, i fuig amb ell a França. Es casen un parell d’anys més tard. Com mana la tradició anglesa, Mary canvia el seu cognom, Godwin, pel del marit. Però hi afegeix la inicial de Wollstonecraft, en honor a la seva mare.
A més de l’absència de la mare, Mary viurà molts disgustos: la mort de tres dels seus quatre fills; el suïcidi d’una germanastra; dificultats econòmiques per a mantenir la família… I la mort de Percy, ofegat al mar a vint-i-nou anys.
Mary va tenir una vida complicada i trista. Tot i així, va escriure set novel·les i molts altres textos. Va morir el febrer de 1851.
El Romanticisme
No és gens estrany que la colla d’artistes de la Villa Diodati parli d’aquests temes macabres! Viuen l’època del Romanticisme, un moviment artístic i filosòfic en què els artistes reflexionen sobre la bellesa de l’amor, la llibertat de l’home de seguir els seus desitjos, la grandesa de la natura, els mons misteriosos i fantàstics… I ho fan d’una manera molt apassionada, molt entusiasta. Potser ara ens semblarien uns somiatruites, però les seves obres ens emocionen moltíssim, perquè quan creaven, hi posaven l’ànima.
En aquesta època són molt populars les novel.les de terror, en les quals s’inspira l’autora de Frankenstein. S’anomenen novel·les gòtiques.
La juguesca
Lord Byron és una mica excèntric i eixelebrat. Els vespres de tempesta els llegeix històries de terror.
I un dia proposa una juguesca als seus amics: que cadascú n’escrigui una. La jove Mary comença a cavil·lar. El clima hivernal d’aquells dies, les històries de por, les converses sobre morts, ciència i experiments, sumats a les seves desgràcies personals, se li barregen al cap. I una nit es desperta amb un malson, gairebé una visió: un estudiant de ciència està al costat d’un home fet de pedaços de carn que, gràcies a una màquina que li dona energia, pren vida…
A partir d’aquesta idea Mary començarà a escriure una novel·la, que publicarà el gener de 1818: Frankenstein.
LA HISTÒRIA DE VICTOR FRANKENSTEIN
Víctor Frankenstein és un jove suís que, a la universitat, estudia ciència amb molt d’entusiasme. A la novel·la ens explica com, enlluernat per la possibilitat de saber més coses i fer experiments, construeix un ésser a partir de trossos de cadàvers i el fa viure amb una mena de descàrrega elèctrica. Aterrit per l’aparença de l’enorme criatura monstruosa, Víctor en fuig i cau malalt durant mesos. Mentrestant, el monstre s’amaga a les muntanyes suïsses, sol i abandonat. Al seu refugi aprèn a llegir i descobreix els sentiments de l’amor i la bondat. Però quan intenta acostar-se a les persones per fer-se’n amic, l’ataquen o en fugen. Això fa que el seu amor es converteixi en odi, sobretot cap a Víctor, el seu creador, que l’ha deixat sol.
Quan Víctor es retroba amb ell, ja és massa tard: la criatura –que, d’alguna manera, és com el seu propi fill– s’ha convertit en un assassí que mata els amics i la família de Víctor, el qual no descansarà mai més i perseguirà la criatura per tot el món per venjar-se.
No tems la feréstega venjança del meu braç sobre el teu cap miserable?”
El monstre no es diu Frankenstein!
El protagonista monstruós no té nom a la novel·la. L’anomenen criatura, ésser, dimoni… Molta gent es pensa que es diu Frankenstein, però de fet aquest és el cognom del seu creador, Víctor.
De ciència-ficció
L’obra es va publicar sense signar i es creia que l’havia escrita el marit de Mary; no era habitual que les dones publiquessin llibres, en aquella època. A la segona edició Mary va signar el llibre amb el seu nom i va explicar al pròleg que l’autora era ella!
Frankenstein és la primera novel·la de ciència-ficció: fins llavors la ciència només sortia als llibres científics, no se’n feien històries inventades! Amb poc temps la novel·la aniria sent més coneguda i se’n farien obres de teatre, més endavant pel·lícules… La criatura protagonista s’ha fet famosa, però també se n’han fet totes les reflexions de Mary W. Shelley sobre la vida, les forces de la natura, la bondat humana, l’ús de la ciència… Unes reflexions que encara avui ens fem: per això Frankenstein és una gran obra i quan la llegim ens fa rumiar tant.
Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: PEP BOATELLA