Cavall Fort 1331
L’entrevista
Som en un edifici històric molt important, el Palau de la Generalitat. Hi hem vingut a conèixer la persona que fa que cada dia, durant uns minuts, l’aire del barri gòtic de Barcelona s’ompli de música. És l’Anna Maria, la músic que toca el carilló del Palau!
El descobriment del carilló
–Molts lectors no han vist mai un carilló; ens expliques què és?
És un conjunt de campanes de bronze afinades, que es toquen des d’un teclat com aquest, que sembla el d’un piano. I aquí baix hi ha un altre teclat que toco amb els peus. Els teclats estiren els cables que mouen el batall* de les campanes, que estan fixes.
–Quin origen té, el carilló?
Sembla que les campanes venen de l’antic Orient. Fa molts segles a països com Holanda i Bèlgica, els carillons, situats a prop de places i mercats, acompanyaven els habitants de les poblacions en la seva vida diària; era com una música ambient per als ciutadans.
–I com és que toques aquest instrument i, concretament, aquí al Palau?
Des que tinc cinc anys que visc aquí al barri gòtic. Cada dia, quan tornava de l’escola, que era darrere l’Ajuntament, sentia una música pel carrer. Era molt bonica, i a casa sabíem que venia del Palau, però desconeixíem com era l’instrument.
–I com vas entrar en contacte amb el carilló, finalment?
Quan tenia divuit anys vaig llegir una carta al diari on M. Dolors Coll, la senyora que tocava el carilló, convidava a conèixer-lo a qui ho volgués. Hi vaig venir i em va fascinar. A casa tots som músics i jo estava acabant la carrera de piano. I vaig començar a estudiar carilló, primer amb la M. Dolors i després a Holanda, on hi ha escoles de l’instrument. El 1988 vaig entrar a treballar aquí amb ella i vam coincidir tocant juntes molts anys.
La feina de carillonista
–Com és, la teva feina, aquí al Palau?
Cada dia, a les dotze del migdia i a les sis de la tarda, toco un quart d’hora. I assajo unes quantes hores en aquest teclat especial d’aquí, que no té campanes; és com un xilòfon. No puc assajar al carilló: tothom em sentiria i molestaria! I gestiono l’arxiu de les partitures, unes dues mil cinc-centes, i faig els arranjaments, és a dir, escric les partitures perquè es puguin tocar amb el carilló.
–Es pot tocar qualsevol cosa, amb el carilló?
I tant! Tot i que hi ha molt repertori escrit per a carilló, també adapto peces. La meva formació musical és clàssica però intento tocar de tot: cançons populars, modernes, infantils, de rock… peces que conegui la gent.
–I fas concerts?
Sí, cada primer diumenge de mes es fa un concert obert al públic i gratuït; la gent s’asseu al Pati dels Tarongers d’aquí al Palau i l’escolta tranquil·lament. Fer aquests concerts és una feinada, perquè a banda dels assajos (miro de tocar sempre peces diferents) els coordino i gestiono, amb tota la logística que això comporta!
–I toques en més ocasions?
Sí, quan acompanyo actes o celebracions que es fan al Pati dels Tarongers o a la galeria gòtica. I quan el president d’un país visita el Palau, toco l’himne del seu país. Això és un repte! Una peça amb el carilló sembla que soni diferent; no hi estem acostumats i hem de parar més l’orella. Per això m’alegro quan diuen que els ha agradat.
El carilló del Palau de la Generalitat es va instal·lar el 1976. Té quarantanou campanes de bronze i pesa gairebé 5 tones; com un elefant! La campana més grossa fa 905 quilos i es diu Catalunya.
I el públic?
–Des d’aquesta habitació on hi ha el teclat del carilló, no veus el teu públic mentre toques…
No, i és un inconvenient. Jo soc aquí dalt, sota les campanes i a l’alçada del terrat, i des del carrer em senten moltíssimes persones, però no ens veiem. Quan faig els concerts m’enfoquen amb aquesta càmera i des de baix em veuen en una pantalla. Però jo no els veig a ells! Quan acabo saludo a la càmera; és una mica estrany, tot i que sí que sento els aplaudiments!
–I quan fas concerts amb altres músics?
Es posen aquí amb mi i ara, gràcies a la tecnologia, podem col·locar amplificadors perquè se sentin com el carilló i des del Pati on hi ha el públic. Fa poc vaig tocar amb un trompetista!
–Tu estàs lluny però la teva emoció els arriba igualment…
Sí, perquè el carilló, més enllà de ser un grup de campanes, permet tocar qualsevol tipus de música, fer dinàmiques, matisar la intensitat del so: més suau, més fort, més sec, més dolç… Em permet transmetre emocions i fer-les arribar a molta gent.
“Toco les tecles amb la part externa del dit petit i la mà tancada per adaptar-se al teclat. I el teclat de baix el toco amb els peus.”
Un congrés important
“A Catalunya no hi ha escoles de carillonistes i aquest és l’únic carilló públic que tenim. A Bèlgica, Holanda, el nord de França i els Estats Units hi ha més tradició, amb grans carillons i carillonistes de prestigi. És un instrument molt bonic i màgic i m’agradaria que aquí se’l conegués més. Per això va ser molt important el XIX Congrés Mundial de Carilló, que es va fer l’estiu passat a Barcelona: va fer arribar aquest instrument als àmbits musicals i educatius de Catalunya.”
L’Anna Maria tocant el Bronzen Piano, un carilló mòbil desmuntable en forma de piano de cua, que van dissenyar ella i el carillonista Koen Van Assche per poder ensenyar a tothom com és un carilló. I és que els carillons, normalment, no es poden moure: pesen tones i estan construïts a dins d’edificis! Fa poc el Bronzen Piano ha estat a l’Auditori de Barcelona, on molta gent l’ha pogut veure i sentir de ben a prop!
Voleu sentir el carilló?
El dissabte 7 de gener l’Anna Maria tocarà peces de Disney, i el febrer Mozart i Beethoven i… aquí teniu tots els concerts!
http://presidencia.gencat.cat/ca/carillo
Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: BERTA SAGRISTÀ