Cavall Fort 1304
La finestra
Potser en alguna ocasió heu vist pel carrer un gos que guia una persona cega. Però hi ha moltes altres situacions en què aquests animals ens poden ajudar. Són els gossos d’assistència.
Què fan?
Aquests gossos acompanyen i ajuden persones que tenen alguna discapacitat o malaltia. I ho fan tant físicament –fent coses que les persones no poden fer– com psicològicament –avisant o ajudant.
Com es trien?
Sovint surten de gosseres. Se’n tria un i es creen situacions per veure com reacciona.
Es valora com es comporta i així se sap quines habilitats té: sensibilitat a l’oïda, a l’olfacte, relació amb els humans… Per a seleccionar gossos, cal saber llegir en el seu llenguatge corporal allò que fan, allò que diuen.
QUÈ APORTEN?
Aquests gossos, davant la llei, són una ajuda tècnica, com ho és una cadira de rodes o un audiòfon. Però l’ajuda del gos va molt més enllà d’un servei. I té una colla d’avantatges respecte a la tecnologia:
- Es mou per ell mateix i s’adapta molt més a la realitat del moment gràcies a la seva capacitat de reacció.
- Crea un lligam afectiu, una amistat única i especial amb el seu amo.
- Dóna suport psicològic a l’amo, que guanya independència, seguretat, i s’integra millor en les relacions amb els altres.
Tothom en pot tenir?
Per a tenir un gos d’assistència, primer cal que us agradin els gossos. Perquè, més enllà de tenir-ne cura (treure’l a passejar, portar-lo al veterinari, cuidar-li el pèl, netejar-li els excrements…), cal mantenir les conductes apreses per a fer-vos el servei. Si us agraden i hi esteu disposats, doncs, hi ha diverses organitzacions que us poden ajudar a triar-lo i a ensinistrar-lo.
Quins són?
| Gos PIGALL
És el més freqüent. Fa de guia de persones cegues o que no hi veuen bé del tot. |
 |
 |
Gos de SERVEI
Ajuda persones que tenen problemes per a moure’s bé. Aquests gossos obren i tanquen portes, interruptors, calaixos; porten objectes… |
| Gos de SENYALITZACIÓ DE SONS
Acompanya persones sordes o que tenen problemes d’audició. És capaç de diferenciar timbres, telèfons, electrodomèstics, el nom de l’amo, el plor d’un infant… Per comunicar-se amb l’amo, li toca el peu, s’aixeca sobre les potes del darrere o li posa la pota a la falda. El seu objectiu és cridar-li l’atenció. |
 |
Cada raça de gos té un tarannà, però alhora cada individu d’aquesta raça té un comportament particular. L’ideal és oferir a cadascun l’activitat que li resulta més escaient. Com a les persones!
 |
Gos d’AVÍS
Assisteix persones que pateixen epilèpsia o diabetis. A través de l’olfacte detecta un canvi de substàncies en el cos de l’amo i anuncia que hi pot haver una crisi. També dóna l’alerta mèdica per a atendre ràpidament la crisi de l’amo. |
| Gos PER A PERSONES AMB AUTISME
Protegeix persones amb trastorns de diferent grau d’autisme. Més enllà de ser una mascota, el gos ofereix una ajuda crucial al seu amo. |
 |
El camp dels gossos d’assistència és obert; ens podem inventar un gos per a cada necessitat que tinguem! Només cal un ensinistrador amb ganes de preparar un gos per a aquesta necessitat.
Com es preparen els gossos?
La clau dels entrenaments és el reforç positiu que s’ofereix al gos per recompensar la proposta que se li indica. Hi ha tres reforçadors bàsics: el menjar, el joc i l’afecte.
- El menjar: Se’ls dóna un petit premi cada cop que fan el que se’ls demana. Quan s’acaben les sessions o se’ls demana una cosa més difícil, se’ls dóna premis més extraordinaris. Per això els gossos més llepafils són més difícils d’entrenar!
- El joc: Un cop han fet la feina, se’ls fa jugar i fer activitats divertides per compensar-ho.
- L’afecte: Quan responen bé al que se’ls ha demanat, se’ls compensa amb manifestacions d’afecte, amb carícies i amb la veu.
Com es preparen els amos?
L’ensinistrador s’informa bé de les necessitats de l’usuari, prepara el gos i el lliura al seu amo. Darrerament, però, es tendeix a animar els amos a ensinistrar-los ells mateixos. L’ensinistrador els dóna indicacions, els acompanya en el tracte amb el gos. D’aquesta manera, a l’amo li resulta més fàcil mantenir les conductes apreses del gos que no pas si li donen el gos ensinistrat.
Què n’han de saber, els ciutadans?
La llei es coneix poc. Sovint els responsables d’espais públics (museus, botigues, biblioteques, ambulatoris, restaurants…) no saben que el gos d’assistència ha d’anar sempre al costat del seu amo. Això fa que es demanin explicacions a l’amo o se li negui l’accés. Caldria una identificació que acredités la tasca del gos i que pogués entrar a tot arreu. Aquests gossos porten més vacunes que les habituals, tenen controls higiènics i sanitaris especials; estan preparats, doncs, per a accedir a més espais. No són una mascota i prou!
Els gossos són molt llestos, versàtils, se senten molt propers a les persones i els agrada complaure-les. Les possibilitats són infinites: hi ha un univers per descobrir. Feu el tafaner i conegueu gossos d’assistència!
Text: MARIA SALLÉS
Il·lustracions: MONTSE FRANSOY
Agraïm la col·laboració d’ÁSKAL