Cavall Fort 1328
La pregunta
La resposta ximple del professor Carxofen
Les pupil·les dels animals estan fetes d’un líquid espès, semblant a la xocolata desfeta, que se solidifica quan arriben a l’edat adulta. L’orientació de les pupil·les dels animals depèn de com posen el cap damunt del coixí quan són petits.
Mentre són cadells, els animals fan servir coixins per a dormir, fets de fulles o de trossos de pells, que els manté el cap calentó. Si durant els primers mesos de vida dormen de panxa enlaire o de bocaterrosa, tindran les pupil·les rodones. Però si dormen de costat, quan les pupil·les es refredin, els quedaran verticals.
Si no fan servir coixí, les pupil·les es refreden de seguida, i els animals acaben tenint les pupil·les horitzontals: fan cara de son i s’hi veuen poc, cosa que els converteix en una presa fàcil per als depredadors.
Per això, des de l’APA (Associació Procoixins Animalista) es recomana l’ús dels coixins des de la primera infància animal.
Nooooo, professor Carxofen! Per a saber la veritat, llegiu de seguida la resposta del professor Bombeta.
La resposta correcta del professor Bombeta
Trobem pupil·les verticals en algunes espècies de dragonets, de serps (com l’escurçó), de granotes i gripaus (com el tòtil) o de felins (com els gats quan hi ha molta llum). (A la foscor, en canvi, els gats presenten les pupil·les rodones, ben obertes, per captar la poquíssima llum que hi ha.) Els ulls amb aquestes pupil·les milloren la visió estereoscòpica dels ulls.
La visió estereoscòpica és la que permet veure en tres dimensions i gaudir d’una bona profunditat de camp (si us tapeu un ull perdeu la visió estereoscòpica i veureu que disminueix molt la capacitat de precisar les distàncies dels objectes que observem). Les pupil·les verticals faciliten un molt bon enfocament, fet que afavoreix la percepció de distància. Això és molt important per a animals depredadors, que necessiten tenir molt clara la distància a què es troben les seves possibles preses.
Aquesta millora de la visió tridimensional és encara més eficaç en animals que tenen ulls de localització frontal. Parlem d’ulls de localització frontal quan estan situats en un mateix pla de la cara, com en el nostre cas, el dels primats, o en els felins. En canvi, parlem d’ulls de localització lateral quan la posició dels ulls és en cada costat de la cara, com per exemple en molts remugants, com els cavalls, les vaques o els cérvols.
Ben dit, professor Bombeta!
En Martí Puig Gallés ens ha enviat aquesta pregunta.
Text del professor Carxofen: NÚRIA FIGUERAS
Text del professor Bombeta: EDUARD MARTORELL
Dibuixos: LLUÏSOT