El Tatano 143
Què em passa?
Què et passa quan, després de dubtar i dubtar, et tires des del trampolí a la piscina?
I quan baixes amb bicicleta per un camí que fa pendent?
O quan defenses un amic si li prenen la pilota els més grans?
O quan t’atreveixes a dir que has sigut tu encara que et renyin?
Primer et fa por i estàs nerviós, i no saps si t’hi atreviràs. Potser, fins i tot, tremoles! Però, després, quan et decideixes i et llances… et sents valent!
És clar, t’has atrevit a fer una cosa difícil! I n’estàs content i orgullós. Et sents molt bé i t’agrada que et felicitin.
Tothom pot ser valent! Tots tenim por d’alguna cosa però la por es fa petita quan ens sentim valents.
En Martí ja no té tanta por dels gossos perquè un dia es va atrevir a tocar-ne un. És valent!
I el dia del concert la Mariona no volia sortir a l’escenari: tenia vergonya. Tothom l’animava: Mariona! Mariona! La mestra s’hi va acostar i li va dir que ho faria molt bé. I, al final, la Mariona va ser valenta i va sortir. Estava molt contenta!
Segur que tu també ets valent o valenta. Quan tens vergonya o quan tens por de fer una cosa, demanes ajuda, t’hi atreveixes i ho proves! I, si no et surt bé, no passa res!
Els valents també s’equivoquen.
Text: MIREIA ROIG
Il·lustració: LUCÍA SERRANO