Cavall Fort 1307
La finestra
A Catalunya ja hi ha 2.000 persones que tenen més de cent anys. I al món gairebé 500.000: mig milió! Us ho pensàveu, que hi ha tantes persones centenàries? Es mereixen que els dediquem un article!
La longevitat
L’esperança de vida de les persones és cada vegada més gran. Japó, Suïssa i l’Estat espanyol lideren en aquest moment el rànquing d’esperança de vida: més de 86 anys per a les dones i 80 per als homes.
ESTEM DE SORT!
A Catalunya podem estar més que satisfets, amb aquestes xifres. La dieta mediterrània –basada en els productes de l’hort i en un gran greix, l’oli d’oliva–, un clima molt agradable i uns serveis biomèdics molt bons, expliquen per què vivim en un lloc capdavanter en la longevitat dels seus habitants. Quin privilegi!
Què ens fa envellir?
Fer-nos grans forma part de la vida. Amb el pas dels anys el nostre cos canvia, i també ho fan totes les nostres cèl·lules, que es desgasten i no són immortals: quan ja han fet molta feina es renoven.
Normalment, quan una cèl·lula es mor, una altra cèl·lula del mateix teixit i que està al seu costat es duplica i una de les dues cèl·lules “filles” substitueix la que ja era massa “vella”.
Adéu, cèl·lules
Les cèl·lules no es poden duplicar indefinidament; en cas contrari seríem immortals! Arriba un moment en què ja no es poden dividir més i s’eliminen; d’això se n’encarreguen els glòbuls blancs.
Per això anem envellint, perquè quan ja hem viscut molts anys costa mantenir el ritme de substitució de totes les cèl·lules que cal renovar.
QUÈ ENS AJUDA A VIURE BÉ DURANT MOLTS ANYS?
Els microorganismes
Els avenços biomèdics dels últims anys ens han fet conèixer una realitat que temps enrere ignoràvem completament: estem plens i envoltats de microorganismes.
Tenim aproximadament uns deu bacteris per cada cèl·lula del nostre cos. Els que tenim al tub digestiu, per exemple, des de la boca fins a l’anus, no els hem de veure com a éssers vius que cal combatre, sinó com a aliats.
Bons aliats
Sense bacteris no podríem viure, perquè ens ajuden a digerir una gran quantitat d’aliments! A més, ens defensen d’altres bacteris que ens podrien causar infeccions greus: no deixen que s’instal·lin a les parets de les diferents parts del tub digestiu.
Cervell i sang, ben nets
Només tenim dos teixits gairebé estèrils, és a dir, sense virus i bacteris: són el nerviós i el sanguini. Al cervell no hi trobarem gaires microorganismes –malament, en cas contrari!–, i la sang, que és un teixit líquid, també ha d’estar ben neta de virus i bacteris.
Si la comunitat de bacteris que tenim al tub digestiu està ben posicionada, fan una molt bona competència i no deixen que ens envaeixin altres espècies de bacteris.
La higiene
Aquesta és una manera de viure en harmonia amb l’entorn i amb els nostres acompanyants microscòpics. Si tenim uns bons hàbits d’higiene evitarem que s’acumulin massa microorganismes potencialment perillosos.
Un exemple? Rentar-se les mans!
Sabíeu que la vida de les persones va augmentar força quan es va començar a fer servir sabó?
Evitar els hàbits tòxics
No n’hi ha prou amb anar nets. Per a mirar de viure molts anys amb salut, també cal estar atents a evitar el consum de drogues, com el tabac i l’alcohol.
I també cal evitar d’exposar-se a radiacions massa energètiques, com la ultraviolada de la llum del Sol.
Promoure els hàbits sans
També cal seguir una dieta ben sana, basada en els productes de l’hort, com la verdura, els llegums i la fruita. Menjar bé equival a rentar-se per dins!
I convé viure activament i amb ganes de comunicar-nos amb optimisme. Els hàbits sedentaris no aportaran res de bo, i el pessimisme tampoc.
EL “SECRET”?
Una cosa curiosa: us heu fixat que cada vegada que entrevisten persones centenàries els pregunten: “Quin és el vostre secret per a viure tants anys?”.
Una vegada, una xinesa de cent deu anys explicava que menjava molts albercocs. Un francès de cent dos anys deia que el seu secret era anar una estona amb bicicleta cada dia. I una catalana de cent cinc, que el secret era riure molt (ep!, que consti que plorar de tant en tant també és sa!).
El cas és que no n’hi ha, de secrets.
Quants anys viurem?
Si millorem cada dia els nostres hàbits de salut tot indica que l’esperança de vida anirà augmentant. Però, atenció!, si badem i no ens cuidem és possible que s’arribi a un pic històric i que les generacions que vindran visquin, de mitjana, menys que les actuals.
La biomedicina, la tecnologia i la bona pràctica dels metges fan que ens sembli que aviat ens curaran de qualsevol mal. Però no ho podem deixar tot a les seves mans i cadascú de nosaltres ha de participar d’aquest esforç i aquesta il·lusió perquè, efectivament, la longevitat de la nostra espècie pugui ser més gran any rere any.
Moltíssimes gràcies a totes les persones centenàries!: esteu fent que avui, quan neix una personeta, tingui una esperança de vida de més de vuitanta anys.
Text: EDUARD MARTORELL
Il·lustració: PEP BROCAL